Ahimsa a la catalana

julio 01 08:48 2017 Print This Article

Toni García-Pérez

Ahimsa és una paraula ja en gairebé desús però que va estar molt de moda a l’època hippy, allà pels 70. Ahimsa és un concepte definit per Gandhi i que remarca que la NO-VIOLÈNCIA és activa i no vàlida per a covards, ja que requereix d’una gran valentia per poder enfrontar-se al poder establert i assumir les conseqüències.

A Catalunya s’està intentant dur a terme la tan repetida “revolució dels somriures”. El que vindria a ser aconseguir la independència de Catalunya amb un lliri a la mà. En les últimes diades veiem com els rotatius afins a la causa porten en portada nenes rosses com una espiga de blat somrient o la cara alegre d’una jove llatina agraciada en el seu físic. Perfils existents però que per descomptat no són majoritaris a la nostra comunitat autònoma. Ni tampoc entre els assistents a les “performances” secessionistes: aquestes festes paganes que vénen éssent últimament les celebracions de l’11 S.

Secessionisme amb alegria que és la directriu que es salten alguns violents energúmens. Somriure que perden alguns polítics quan algun periodista els pregunta per corrupció. Mandataris en fase Zen amb la lliçó apresa, que es mosseguen la llengua i congelen la ganyota en un somriure petrificada, gèlida, inhumana. Mandataris que provoquen per ser víctimes del, per a ells “el malvat poder”: és a dir Espanya. Com si ells no manessin a la seva comunitat des de fa dècades i com si no haguessin condicionat repetidament el Govern d’Espanya sencera.

Artur Mas sí que va entendre que Ahimsa suposava implicar-se amb les conseqüències, però pocs més. El més normal és veure a polítics que tiren la pedra i amaguen la mà, polítics que fugen amagant l’embalum, polítics amb poder que casualment tenen una trucada telefònica important i han d’absentar-se quan cal signar un paper. Polítics que volen comprar urnes contradient reiteradament quan expliquen l’ús que van a fer d’elles. És massa recent el record de la nostra Guerra Civil i més encara els assassinats terroristes. Per això agraïm que qualsevol intent “revolucionari” en l’actualitat s’intenti realitzar mitjançant la NO-VIOLÈNCIA, però com deia Gandhi, aquesta no és apta per a covards.

I a nosaltres doncs ni fred ni calor, però als vostres: la massa dirigida, està perplexa! Es mig convoca un referèndum per a l’1 d’octubre, s’intenten comprar urnes i resulta que eren per a un altre tipus de votació. No us preguntem a què jugueu perquè ja ho sabem. Ens preocupa més amb qui jugueu? Amb aquests veïns nostres, amb els quals diferim en assumptes d’identitat, però amb els que seguirem convivint en la nostra comunitat.

Sou uns irresponsables.

 

Toni García-Pérez

Portaveu Asoc. Progresistas En Positivo

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.