Pasqua: la resposta definitiva

Abril 13 20:01 2017 Print This Article

Dom Adalbert Puigseslloses

L’acreditació d’una victoria. Llums: és la resposta definitiva. Les muralles mil.lenàries de la vella ciutat de Jerusalem dormien en el silenci. El soroll del mercat, del bescanvi i de les traïcions havia deixat pas a la nostàlgia d’una nit diferent de totes les altres. A les fondes desertes no es parlava de res més que d’aquell grup de deixebles que tot d’una havien fugit presos pel temor. Jerusalem semblava haver perdut en poques hores el rostre que li havia donat celebritat. En la llunyania els ramats guardats a l’ombra de les oliveres de Betlem, les entranyes que havien donat vida a aquell somni, que havia dissenyat els primers passos d’aquell Home. Semblen mil.lenis de llunyania i tanmateix aquest viatge ha durat només trenta anys.

M’he endinsat també jo en un d’aquells carrerons deserts, amarats d’encens i mirra, besats pels somnis, pels perfums i engalanats per fragments de mil.lenària civilització. M’he amagat després d’haver perdut les petjades d’aquell Home, que clavat a una Creu, s’alçava damunt d’aquell turó nu de Jerusalem. Allà dalt penjava el capità d’una quadrilla de bojos que havia gosat desafiar les tradicions multiseculars d’escribes i fariseus. Sol, en companyia d’una dona i d’un amic, desafiant la burla, l’escarni i els insults de la humanitat. Tots els altres havien fugit, presoners d’un terror que havia desmantellat llurs seguretats, llurs somnis vencedors, llur fortalesa.

És encara negra nit quan eixamplo la mirada: els animals encara arraulits a l’escalfor de la palla, però ja en dues o tres cases de Jerusalem hi ha moviment. Llanternes que s’encenen, xemeneies que comencen a fumejar, dones atrafegades que es pentinen, es vesteixen, es preparen. El gall, amagat dins la botiga del sabater, accepta el desafiament que ha rebut des de l’altra riba del torrent de Cedró: aquell gall que serà famós per haver cantat la infidelitat de Pere. És aquest cant matiner que posa la música als peus de tres dones que, a l’alba d’un matí tot hebreu, a l’encreuament de tres camins diferents, es fan la mateixa pregunta : ¿qui ens retirarà la pedra del sepulcre? Terror de mares, preocupació d’esposes, espera d’enamorades. La delícia als evangelis és dona. Tenen por però no tremolen, estan terroritzades però no s’obliden d estimar, estan destrossades però no paren de somriure en els seus somnis. És quan surt el sol, quan el cel comença a donar mostres del seu mestratge que alcen les baldes dels tancats de les portes i comencen el viatge. No poden oblidar: tornen al sepulcre perquè les dones custodien les portes de la natura que fabrica vida i amor. S’avergonyeixen de viure en una ciutat que rebutja els somnis i envia a la mort fora de les seves murades a aquell que té set de cels nous i terra nova. Per a elles, i per a nosaltres, és la pregunta. “Per què cerqueu entre els morts Aquell que viu?”

 

+Pax

Dom Adalbert Puigseslloses

 

 

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.