Per llogar-hi ventres

marzo 08 07:34 2017 Print This Article

Xavier Capelles

Recentment el govern del Partit Popular, ha obert el debat sobre els ventres de lloguer. Aprofitant l’avinentesa com se sol dir, voldria aportar al debat certes consideracions entorn a un contracte real que em vaig poder agenciar. Es tractava d’un servei de ventre de lloguer o Surrogacy Agreement realitzat en l’any 2016 a l’Estat nord-americà de Califòrnia, un dels Estats més emblemàtics del món per la seva progressista societat.

Que es procurés la cobertura legal de l’Estat de Califòrnia no és un tema insignificant. La Secció 7960 i concordants del seu Family Code és una de les més avançades del món. Califòrnia és casi bé la única jurisdicció  que permet un ampli ventall de models d’Intended parents, és a dir, de persones arrendadores d’aquests serveis a terceres dones o mares llogateres. Els arrendadors poden ser tant una parella casada o de fet, del col.lectiu LGBT o no, i fins i tot, ho poden ser també persones individuals que desitgen un fill, sense haver de suportar la servitud existencial d’un cònjuge o partner. La normativa de Califòrnia també permet que la mare llogatera pugui cobrar uns honoraris. Es possible que aquest darrer fet expliqui també, per què  la majoria de ventres de lloguer en aquell Estat són dones emigrants mexicanes. En darrer lloc cal ressaltar que amb el pack del servei Californià, el nadó gaudirà de doble nacionalitat: l’americana i la dels pares arrendadors, considerant que a USA tot nen nascut en el seu territori esdevé automàticament ciutadà nord-americà. Tot un nadó made in USA!

Pel que fa a les clàusules del contracte, tres són els aspectes que voldria ressaltar. El primer era la clara obligació de les persones arrendadores del servei a quedar-se en tot cas i supòsit el nadó, per sobre tota anormalitat congènita, física o mental del mateix emergent a darrera hora, ja que per la prèvia estava convinguda l’opció de l’avortament eugenèsic.  Rebuscant en la història del dret he trobat clàusules similars en els contractes de compravenda d’esclaus, on el comprador tenia de responsabilitzar-se dels esclaus, tot i les possibles malalties latents contretes en la travessia de l’Atlàntic.

El segon aspecte a ressaltar té a veure amb la possibilitat de practicar la cesària quan per la salut del nadó es considera convenient. Com que moltes de les mares llogateres fan d’aquest servei tota una professió (la gestant del contracte esmentat era el tercer servei que ja prestava) la realització de cesàries els hi escurça la perspectiva de vida “laboral” futura. En aquest sentit els advocats de la mare gestant procuren introduir clàusules ambigües, a fi i efecte que a la pràctica no és del tot fàcil i immediat realitzar la cesària si la mare gestant s’oposa a la mateixa, generalment amb una segona opinió mèdica. No és estrany que en alguns casos el nadó, que possiblement pot estar patint, no sàpiga com vindrà al món fins que un Jutge ho tingui de decidir a corre-cuita.

Pel que fa al tercer aspecte a comentar, relatiu al cost econòmic del servei, vaig constatar que esdevé important contractar una  mare gestant amb un provat historial clínic d’embarassos. Com menys problemàtics hagin estat els seus embarassos històrics, previsiblement menys despeses hauran d’assumir els nous pares arrendadors.  En el contracte ja esmentat inicialment si tot anava bé, els imports mínims a pagar per tots els conceptes sumaven la quantitat de 110.000 dòlars (uns 104.000 euros) dels quals només 30.000 dòlars eren els honoraris de la pobre mare gestant. La resta anava per metges, hospitals, advocats i intermediaris al voltant de la mare gestant. És evident que el cost del servei només està a l’abast de certes economies domèstiques o individuals.

En aquesta vessant econòmica hi havia també un annex d’incidències que anaven encarint l’esmentat cost. Entre d’altres esmento: si la mare gestant s’ha de sotmetre a una reducció selectiva de fetus davant un embaràs múltiple, risc que es dona en un 15 % en les fecundacions in vitro: 2.000 dòlars més que cobrava la gestant. Si els pares arrendadors decideixen però seguir endavant amb el segon fetus: 5.000 dòlars més al preu inicial. Si la mare gestant perd a futur la seva capacitat de gestació: 5.000 dòlars per indemnització. Si necessita estar de baixa mèdica i no pot atendre bé la seva pròpia família: 100 dòlars diaris més mentre duri la  baixa. En fi tot plegat, al meu parer,  la màxima expressió del capitalisme suprem en relació al cos humà com objecte de mercat.

Fins ara, en la nostra societat, la dona només havia estat llogada per l’home en relació als serveis de prostitució. A partir d’ara, en una societat democràtica  o no, una dona rica podrà també llogar el cos d’una dona pobre. Ser dona en el Segle XXI !

Xavier Capelles

Advocat

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.