Bonitate sublimis

Marzo 04 08:55 2017 Print This Article

Dom Adalbert Puigseslloses

Hem començat la Quaresma. S’escau immediatament fer-nos una pregunta: és la Quaresma una vella arrugada i xaruga amb set cames i una penca de bacallà a la ma tal com moltes escoles (potser ni això ja) la simbolitzen? Més directe: és la Quaresma quelcom de vell i caduc? Quant ens importa aquest temps que l’Església qualifica com a temps privilegiat per a intensificar el camí de la pròpia conversió? També nosaltres, potser sense voler-ho, hem estat víctimes de la laïcització de la societat i la Quaresma ha perdut intensitat i àdhuc sentit? Serà profitós que hi donem una resposta. No ho dubteu.

Gairebé tots els dilluns, dia del repòs setmanal per a la majoria de sacerdots, volto caminant per les contrades de Catalunya. Caminar en silenci és un doble exercici de salut. Moltes vegades, començant o acabant l’excursió, faig una visita a la parròquia del lloc visitat. Quan la trobo oberta, i això no sempre és evident. Quina tristor em produeix trobar tothora la porta dels temples tancada i barrada! En moltes hi ha una inscripció al timpà de pedra o bé al cancell d’entrada: “Hic est domus Dei et porta coeli” Aquesta és la casa de Déu i la porta del Cel. La Santa Mare Església ens imposa el respecte davant la casa de Déu perquè és la casa de la pregària: “Domus mea domus orationis vocabitur”  (Mateu 21,13) Casa meva s’anomenarà casa d’oració. Jo et pregunto: des de quant no vas a fer una estona de pregària silenciosa a la teva buida i potser abandonada parròquia? Tant se val que hi hagi una estelada al campanar o t’hagis barallat amb el malcarat del teu rector? Des de quant no et poses de genolls davant el Sagrari de la teva parròquia a parlar amb Nostramo?

A les parets de les esglésies s’hauria de fer una pintada ben gran amb la paraula “bondat” perquè Déu s’ha dignat fixar la seva estada enmig nostre. Us en dono permís per fer-ho! Valgui la gosadia. Multipliqueu alhora aquesta paraula sobre la pila baptismal: “bondat” perquè Déu ens rep com a fills seus. Escribiu-la sobre el confessionari on Ell ens purifica de les nostres culpes i dóna la pau a la nostra consciència.  Davant del faristol de la Veritat des d’on baixa la Paraula de Déu a les nostres ànimes. Escribiu-la amb lletres d’or damunt del Sagrari: “bondat” per nodrir-me amb el seu diví Cos, Pa dels Àngels. I finalment als peus de la imatge de la Mare de Déu, la sempre Verge Maria: “bondat” que somriu als pecadors i els hi estén una ma d’auxili per ajudar-los. Déu es mostra a la seva Església, en el seu temple com la “Bonitate sublimis”. Com la Bondat sublim. Si tot això ho meditem, haurem encetat una nova i jovenívola Quaresma. Us ho desitjo de tot cor.

+PAX

Dom Adalbert Puigseslloses

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.