Ell ve: tot és possible

diciembre 23 07:00 2016 Print This Article

Dom Adalbert Puigseslloses

Bon Nadal a tots. Per a mi “Bon Nadal” vol dir “Nadal bo”, una ocasió propícia. Ell ve i jo l’acullo: això és el Nadal. La festa de Nadal t’empeny en tres direccions. 1era. Què és el Nadal a l’evangeli? 2ona. Què vol dir Nadal per a la meva vida? 3era. Què pot voler dir Nadal per a aquest món i en aquest temps?

L’evangeli comença dient: “En aquells dies un decret de César August ordenà…”. César August era nebot adoptiu de Juli César. Fou el primer emperador que es feu inserir el títol d’August que significa sublim, que a la vegada volia dir que l’emperador no és només un home, l’emperador és Déu. Un altre dels títols de l’emperador era “el salvador del món”. Però quina importància pot tenir que l’evangelista Lluc digui totes aquestes coses? Doncs sí ! L’emperador que es feia dir amb tots aquests títols era un lladre, un assassí, destruïa no només les cases si no també, i sense pietat, pobles sencers. I es feia dir Salvador del món! I a força de sentir aquests títols la gent s’ho acaba creient. Però ell no era el salvador del món. Mentre el món honora el seu rei, el diví César, Déu envia al món el veritable Rei, Jesucrist.

I què és el que fa el diví César August? Fa el cens de tota la terra habitada. Per què serveix aquest cens? Senzillament a que ningú defugi del pagament d’impostos. Tots censats perquè ningú s’escapoleixi de pagar les taxes. Cens doncs era el mateix que escanyar els seus propis súbdits en benefici propi. Anem celebrant triomfs!

Josep Flavi ens recorda que aquell mateix període esclatà la revolta del poble jueu guiada per Judes el Galileu i per dos dels seus fills que juntament amb altres foren crucificats…

És un joc enfrontat entre reis: August, el ric i Jesús, el pobre. El rei ric té el poder, la força i el domini. El rei pobre té com a poder l’amor, la feblesa i la vulnerabilitat. I proposa: “Qui vulgui seguir-me…” Enfrontament entre el rei de la força i el poder i el rei de la dignitat i de l’amor. Un que diu de salvar i l’altre que salva de veritat. Estigues atent a no equivocar-te de rei!

Avui en dia, en aquest moment de crisi i de dificultat hi ha tres categories de persones:

  • Els que pensen que no hi ha res a fer i que tot anirà a pitjor. Aquests estàs condemnats perquè creuen que no hi haurà “cap salvador”. No encerten a veure què han de canviar ni tan sols són conscients que han de canviar…
  • Després hi són els que penses que la solució vindrà perquè algú farà alguna cosa (miraculosa) i tot canviarà. Aquests també estan condemnats perquè esperen dels altres la solució als seus problemes. Llur vida es troba en mans dels altres, depenen d’una salvació externa, en mans d’altri.
  • Finalment tenim els que pensen que la solució és a les seves mans: conscients de la necessitat de canviar i de canviar les coses. Aquests se’n sortiran perquè tenen a les mans la pròpia vida. Fem que Jesús, el Nounat, faci néixer alguna cosa nova en aquesta nostra vida!

Què ens diu aquest naixement de Jesús, què ens diu el Nadal? Que Déu ha vingut només per estimar-te. Aleshores, tots els qui us sentiu allunyats, exclosos, en pecat, exiliats, bruts, dolents, impurs, maleïts, bastards, traïdors, sapigueu que Déu ve per a vosaltres. I ve per estimar-vos. Tranquils, neix per això!

Un gran amic meu vivia a la regió italiana dels Abruços (Abruzzo). El 7 de maig del 1984 un terratrèmol assolà la regió. Ell vivia en un grup de quatre cases amb un jardí comú. Cadascú dels veïns sempre es trobava de picabaralles i enfrontat amb algú altre. Un clima inaguantable. Vingué el terratrèmol i feu malbé greument les cases. I què va passar? Tothom va començar a treballar: jo et dono un cop de mà a tu, tu em dones un cop de mà a mi. Al principi, per necessitat. Es van ajudar i es van convertir en amics. El terratrèmol va aconseguir allò que ells no havien aconseguit. Benvingut terratrèmol! –em deia. Si no hi ha una crisi, certes coses no les aprenem mai! Aprenguem tots plegats d’aquesta crisi!

Virgili, el gran poeta romà, va dir una cosa meravellosa al llibre Vè de l’Eneida: “Possunt quia posse videntur” (“Poden perquè creuen de poder-ne”) Si tu no creus no te’n sortiràs. Nadal: Ell ve, tot és possible…

+Pax

Dom Adalbert Puigseslloses

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.