Els d’ERC no eren incontrolats

octubre 13 06:22 2016 Print This Article
Un moment del documental de TV3 Tarradellas, l'home que ho guardava tot.

Un moment del documental de TV3 Tarradellas, l’home que ho guardava tot.

Fa uns pocs dies TV3 va emetre un documental sobre els papers guardats a Poblet del president Josep Tarradellas. Aquest portava per títol Tarradellas, l’home que ho guardava tot. Interessant documental on s’explica una mica conegut per molts, però que fins al dia d’avui no s’havia comentat públicament. Si bé és cert que alguns ho havien publicat, sembla com si, en sortir a la televisió pública catalana, el que s’ha dit passa a ser dogma i ara finalment alguns s’ho creuen.

El que subscriu aquest escrit el mateix Joan Tardà li va negar a la cara que ERC estigués tacada de sang. Que al llarg de tota la guerra civil no van assassinar a ningú. Que em podia ensenyar papers que ho demostraven. En comentar-li que ERC havia tingut una txeca al barri de Gràcia, immediatament va negar la menor, em va comentar que estava equivocat i que, ell tenia la veritat absoluta.

En concret em referia a la txeca Carolines. Situada al carrer Carolines número 18, col·legi de Sant Vicent Paül. Dirigida per les patrulles de control de la secció 7a, amb milicians d’ERC i CNT. Va desaparèixer al maig de 1937.

Doncs bé, Tardà es va oferir per quedar un altre dia i ensenyar-me tota aquesta “presumpta” documentació que exonerava ERC de qualsevol crim o assassinat durant la guerra civil. Aquesta reunió no es va arribar a celebrar perquè, o bé per ignorància o per ser inexistent la documentació, Tardà no podia amagar la realitat.

I ja no és el fet que, entre els incontrolats -com s’explica al documentalment hagués membres d’ERC. La realitat és que mai hi va haver incontrolats. Tots ells tenien un pla ben traçat. Tenien molt clar el que s’havia de fer. L’objectiu era assassinar a totes aquelles persones contràries al pensament d’ERC i la CNT. Dit d’una altra manera, es va assassinar a militars, religiosos, catòlics, empresaris i ciutadans que no combregaven amb les idees republicanes separatistes ni amb les anarcosindicalistes. La liquidació havia de ser total per establir un nou estat net de persones indesitjables.

Anomenar-los incontrolats ha estat una norma habitual des de fa temps, però sempre s’ha sabut que no ho eren. Uns incontrolats no poden ser controlats pel poder establert, i aquests estaven controlats. El fet dels “incontrolats” el podem entendre les primeres hores de la guerra, però no durant gairebé un any. No podem simplificar els fets ocorreguts i atribuir-los només a incontrolats. Aquests no van existir mai. Hi va haver membres d’ERC, CNT, FAI. PSUC, POUM, Acció Catalana que van actuar sota el control de la Generalitat de Catalunya per cometre el genocidi viscut a Catalunya des de juliol de 1936 a maig de 1937.

Durant aquest període es va assassinar indiscriminadament a gairebé 10.000 catalans. La xifra real, la qual molts comparteixen, és de 8.352 persones assassinades a la rereguarda catalana. La realitat és que van ser més. Alguns mai van ser reclamats, altres havien perdut als seus familiars, altres no tenien familiars, i altres formaven part de l’anonimat. Amb la crema de documents per part d’aquests no “incontrolats” es van perdre molts noms. Per culpa d’això la xifra es va quedar estancada en la que abans hem donat. Malgrat això se sap que molts cossos van desaparèixer per sempre a la cimentera Asland de Montcada i Reixach.

També va existir un llistat que portaven les patrulles de control. En ell hi havia el nom d’un miler de persones residents a Barcelona. Aquestes persones formaven part de la maçoneria. Hi apareixen personatges vinculats a ERC. Altres només a la maçoneria. Altres eren militars afins a la república i a la maçoneria. Aquells no “incontrolats” van respectar la llista i no els van assassinar. D’haver estat incontrolats, com es pretenia fer creure, haguessin respectat el llistat? La resposta és negativa. Un incontrolat no fa cas. I tots els que van assassinar a Catalunya estaven sota el control governamental.

El pretès no control de les persones que portaven armes ha servit per amagar una sèrie de crims poc justificables. Dit d’una altra manera, no només es va assassinar als que hem comentat anteriorment. També hi va haver morts dins d’Acció Catalana, POUM, PSUC, ERC, CNT, FAI… En total 164 membres d’aquestes organitzacions van ser assassinats. La guerra va servir per fer desaparèixer persones indesitjables.

I deixo pel final el fet més important i que apareix al documental. D’ací que Tarradellas guardés una carpeta especial on es recollien els assassinats. Quan tot això va ocórrer hi havia un partit que, des de 1931 havia dirigit el govern de Catalunya. Aquest partit és ERC. Tarradellas sabia que allò podria revertir contra ells. Que eren responsables, com a govern, d’aquell genocidi. Que no van fer res per aturar-lo. Que tard o d’hora, segons com evolucionés la guerra, pagarien per aquelles morts. D’aquí la seva afició a guardar tots els papers. Potser, gràcies a ells, salvaria la vida de ser jutjat.

En definitiva, des del primer a l’últim membre d’ERC coneixia perfectament el que estava succeint a la rereguarda catalana. Tots ells coneixien que s’estava assassinat a tort i a dret. Tot i saber-ho, cap va fer res i van girar el cap. El que va prémer el gallet és culpable de l’assassinat, però el que va permetre que es premés té la mateixa culpabilitat i responsabilitat. Documentals com l’emès per TV3 serveixen per donar a conèixer una veritat que alguns, com Tardà, han negat fins a la sacietat.

Joan Fornells Barnils

periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.