Torna la Puta i la Ramoneta

Septiembre 20 11:36 2016 Print This Article
Jordi Abayà

Jordi Abayà

Quan veus a l’exconseller Francesc Homs arribar a declarar al Tribunal Suprem per la seva implicació en la consulta del 9N envoltat de dirigents de l’antiga Convergència, d’ERC, de l’ANC o de l’AMI em queda clar que avui a Catalunya s’ha reinventat la vella política pujoliana de la “Puta i la Ramoneta”.

Els gestos, les declaracions abrandades, els anuncis d’intencions, les gesticulacions, les posades en escena són moltes vegades contradictòries amb els fets, les accions reals. Avui, igual que en èpoques de Pujol, els dirigents de l’antiga Convergència no són clars, directes, maregen a la gent, són contradictoris en els fets i les declaracions… En definitiva: juguen a enganyar.

I això que fa uns anys, en iniciar-se la deriva separatista de CDC, el mateix Pujol va dir solemnement que la política de la “Puta i la Ramoneta” s’havia acabat. Més aviat, s’ha transformat i renovat.

Sinó com hem d’interpretar que un Francesc Homs, amb el pin de l’estelada, amb tot de dirigents processistes al seu darrere, comparegui després de la seva declaració davant del Suprem i asseguri coses com que la “sentència (condemnatòria) ja està dictada” perquè ha notat el “sentiment de prejudici” que hi ha a l’alta magistratura pel que fa al procés sobiranista català” i anunci seguidament que “En qualsevol cas, veurem el que fem jurídicament, però políticament no acatarem”?

Com es pot fer això d’acatar jurídicament una sentència – que per altra banda encara és llunyana- i, al mateix temps, desacatar-la políticament?

Òbviament, respectant la legalitat al mateix temps que es fan rodes de premsa dient que no es respectarà.

De fet el que ara proposa en Francesc Homs no és molt diferent que el que fa el Parlament de Catalunya en el moment en què li arriben les ordres del Tribunal Constitucional de suspensió d’algunes de les seves lleis o resolucions. Mentre la presidenta del Parlament i els dirigents independentistes afirmen ignorar-les i ens tornen a repetir allò que “el mandat del poble està per sobre d’un tribunal” al que sempre qualifiquen de “polititzat”, els serveis jurídics de la cambra segueixin tots els procediments establerts. Fins i tot, al cap d’uns dies, i seguint escrupolosament els procediments, presenten un recurs.

És tot un exemple de coherència això de presentar un recurs davant d’un tribunal que consideres polititzat i que opera en el marc d’una legalitat de la qual et vols “desconnectar”

Volen millors exemples que la “Puta i la Ramoneta” són vives, i ben vives, a la política catalana?

La diferència és que mentre ahir era una fórmula dels dirigents nacionalistes per obtenir beneficis polítics i econòmics; avui sembla que s’ha convertit en un modus de vida per uns dirigents polítics que necessiten el procés per sobreviure però que no en volen assumir cap dels costos personals – sancions, inhabilitacions- que inevitablement comporta.

Jordi Abayà

Periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.