La nova pax romana mundial

Septiembre 12 16:58 2016 Print This Article
Xavier Capelles

Xavier Capelles

Els darrers estudis d’antropologia dental fets en les necròpolis de l’antiga  Roma han posat de relleu una dada inquietant: a mesura que l’Imperi Romà s’anava engrandint territorialment, s’ha comprovat que les classes benestants varen gaudir cada cop més d’una millor alimentació, mentre que per contra, tota la resta dels habitants de Roma, esclaus o no, progressivament i en paral·lel, s’anava empobrint la seva base alimentària.

La causa d’aquest nítid desdoblament social rau en el gran mercat que Roma va conformar, on nous i poderosos actors econòmics emergien  de la ma de la pròpia administració romana. Efectivament quan Roma volia conquerir nous territoris reclamava ajut financer (a igual que ara quan els Estats ha de cobrir el dèficit públic). Aquest era atès no pels famosos senadors romans amb molta reputació social però amb insuficient patrimoni per atendre les noves aventures imperials, sinó per una nova classe comercial emergent, interessada en ampliar més la seva fortuna gracies a una expansió territorial del mercat imperial. Un cop conquerits els nous pobles, Roma retornava l’ajut financer no en diners, sinó en grans extensions de terres de conreu. Com que els mercaders prestamistes no tenien cap idea de gestionar el món agrari, aquests delegaven la seva explotació a uns administradors experts – el que avui dia són els Consellers-Delegats i CEOs- que alhora eren molt “hàbils” en la gestió d’una abundant ma d’obra esclava, en resum: el que avui es coneix per la maximització del benefici per l’accionista.

El resultat de tota aquesta dinàmica político-econòmica és que els nous mercaders latifundistes baixen tant el preu dels productes agraris, que els tradicionals agricultors propietaris – la classe mitja per dir-ho d’alguna manera- no varen poder resistir aquest embat econòmic, cedint les seves propietats als latifundistes i emigrant alhora a la gran ciutat, per oferir barata la seva ma d’obra en els suburbis insalubres de la ciutat, en paral·lel als esclaus.

És així com Roma es converteix en una ciutat amb dues classes socials: per una banda, una elit reduïda extremadament benestant i insolentment glamurosa (la lex Oppia i Orchia respectivament han de regular la quantitat d’or que una dona pot posseir i la quantitat i tipus de menjar que es pot portar en una taula de convidats), i per altra banda, tota la resta de població amb lluita constant per la seva subsistència en el dia a dia, on la única sensació de benestar social que tenen és el gaudiment gratuït de grans espectacles públics, pagats per aquells que volen fer trajectòria “política”.

Si canviéssim i actualitzéssim ara els noms esmentats, de mercat imperial per mercat global, de latifundis per multinacionals, de preus baixos per deflació econòmica, d’esclavisme per salaris nou-cents euros i contractes precaris, i d’espectacles públics en el Coliseu i en el Circ Màxim per espectacles esportius de masses, on els polítics i els grans empresaris es troben en les llotges VIP dels estadis,  no hi ha cap dubte penso jo, que l’actual món Occidental del lliure mercat pur i dur,  ha entrat en una dinàmica perniciosa semblant a la Romana.

I això d’entrada no són bones noticies, perquè si bé és cert que el món Roma va aconseguir a un preu altíssim, pagat pels pobles derrotats òbviament, el que s’anomena la Pax Romana – pau entre les nacions i els pobles – no va poder evitar l’esclat de constants revoltes socials, que alhora eren aplacades sense cap mirament, per un brutal, eficaç i eficient exercit, dirigit per una classe política demagoga i populista.

El món actual pateix del que ja s’anomena ateisme de futur: veu els perills que venen, però com que avui no es pateixen del tot, també no se’ls creu del tot, i anem postergant les mesures correctores fins que possiblement sigui massa tard. Si els nous especuladors macroeconòmics i les grans corporacions no els hi fem retornar a la societat de forma equitativa, el que econòmicament han tret d’ella amb poca reciprocitat, Roma serà una experiència que les nostres filles i fills no els ho caldrà estudiar a l’escola, sinó que possiblement la viuran i malauradament la patiran.

Xavier Capelles López

Advocat

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.