A punt… la revolta contra l’Estat de Dret!

septiembre 11 20:10 2016 Print This Article
Jordi Abayà

Jordi Abayà

Les manifestacions convocades aquest diumenge per l’Assemblea Nacional Catalana han confirmat que una part de la població catalana, que es va unir a partir del 2012 a l’onada independentista, comença a estar esgotada del procés. Ja ho anunciaven les dades fetes públiques per la mateixa Assemblea, que parlaven d’una reducció de fins al 20% d’inscrits als actes en relació a l’any anterior. Es van quedar curts: la reducció en relació a l’any passat volta el 40%. De fet les dades locals ja ens deien que la cosa anava molt, però molt fluixa. Comarques com el Vallès Oriental que el 2015 van omplir 170 autocars, aquest any només n’han contractat 115.

Avui, demà, i pot ser demà passat, amb l’ajuda inestimable de TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans que aquestes darreres setmanes han distribuït samarretes de les manifestacions, toca triomfalisme i xifres inflades per mantenir, peti qui peti, que hem tornat a viure una Diada històrica i decisiva. I en portem… La llista es fa llarga ja.

Però no entrem a discutir de números… I entrem a analitzar per què el Procés comença a esgotar a alguns dels seus fidels. I parlo de FIDELS, per què en aquests moments pensar que Catalunya pot assolir la independència sense una majoria de ciutadans que la vulgui, sense cap suport internacional, i tal com la venen, és a dir sense que costi cap esforç i en quatre dies, és més un tema de fe que de política.

Que a Catalunya no hi ha una majoria social independentista ha quedat clar en totes i cadascuna de les comtesses electorals – que són en definitiva les que valen i no els “mandats populars” de les manifestacions al carrer- que s’han produït des del 2012. Ja no parlo de les recents eleccions generals on les candidatures independentistes han quedat en molt mal lloc, sinó de les anomenades eleccions plebiscitàries del 27S o la consulta del 9N. En les primeres, les forces independentistes varen quedar per sota de les que no ho són. En la segona, 1’8 milions de vots en una població de 7’6 no permeten declarar cap independència.

Demà, 12-S, la televisió catalana i tots els mitjans que distribuïen samarretes, faran reculls de la premsa internacional. Segur que en cap d’ells hi haurà una manifestació d’un govern internacional demanant, per exemple, que cal deixar votar als catalans. Cap país d’Europa, cap nació amb una mica de pes al món, està interessat a desestabilitzar un amic fiable com és l’Espanya democràtica. A les cancelleries europees no colen els discursos casolans que Espanya és un Estat autoritari.

Avui de nou, s’ha venut el relat de la “revolta dels somriures”, que trencar un Estat consolidat es pot fer sense costos i en un format exprés.

Dubto que a la història de la humanitat existeixi cap nació que es pugui esberlar sense costos econòmics, emocionals, personals…. I això sense entrar en analitzar que “revolta” i “somriures”, ens demostra la història, són dos termes contraris. Habitualment el terme “revolta” conviu millor amb sang, suor i llàgrimes.

Però això, com molt bé saben els líders independentistes, seria inacceptable per la majoria de catalans, fins i tot aquells que volen la independència.

Ja se que als que mantenen inalterable la seva fe en el procés, i que per això avui han sortit al carrer, tot el que dic els importa un rave. Per ells tot es redueix a creure o no creure als dirigents als quals tenen confiança i que els han promès el paradís terrenal que s’anomenarà República Catalana. I amb això ja en tenen prou…

Ja se que miren amb menyspreu als que comencen a dubtar del procés, als que recelen de les promeses de “aquest any sí” que mai arriben, i que per això ja s’han despenjat del procés i de les manifestacions de la Diada. No tothom pot ser un patriota de pedra picada com ells!!

Afortunadament!!

Potser com han fet altres catalans haurien de començar a valorar amb ulls crítics el que els proposen els seus dirigents. Potser haurien de pensar que els líders del procés ja no defensen els interessos de Catalunya sinó els seus fins personals o de partit.

Potser caldria que analitzessin la raó per què les seves propostes polítiques en lloc de ser sensates i de convergir amb les pràctiques dels països democràtics i civilitzats, on les lleis són respectades, es comencen a convertir en sortides veritablement insurreccionals com la convocatòria unilateral d’un Referèndum d’Independència. Un referèndum que alguns volen vinculant fins i tot si votessin el 35% dels catalans com va passar el 9N.

Si estimessin de veritat Catalunya i pensessin en el futur dels seus ciutadans tindrien un respecte escrupolós de la legalitat.

Si “revolta” i “somriures” són termes oposats, també ho són “Referèndum unilateral vinculant” i “Estat de Dret” o “Democràcia”.

El lema de la Diada de l’ANC ens deixava un interrogant: Què tenen A punt? Sembla obvi que el que tenen A punt és una revolta sense somriures, una revolta contra l’Estat de Dret

I jo sóc dels catalans que penso que si això passa caldrà demanar a l’Estat que intervingui amb tots els recursos que calgui per defensar i restituir els nostres drets. Vull seguir vivint en llibertat. No vull viure sóta els capricis del que vol una minoria radicalitzada.

Jordi Abayà

Periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.