Personatges Impostats (i 6): Aureli Maria Escarré

Agosto 31 14:54 2016 Print This Article
Aureli Maria Escarré amb Francisco Franco

Aureli Maria Escarré amb Francisco Franco

Companys, Ferrer i Guàrdia, Lluís Llach, Caracremada, Escarré o Juandó exemples de Catalunya i la seva llibertat. Gent immarcescible i representant de lo bo i millor de Catalunya, gent compromesa amb la llibertat i el patiment de la nació mil·lenària, personatges de tarannà lluitador i nacionalista, patriotes d’una nació oprimida per un estat malfactor i opressor. Sis exemples de la Catalunya del segle XX que ens emmiralla pel futur de la Catalunya en llibertat del segle XXI, tòtems e icones de la Catalunya independent que somien els Jonqueres, les Gabriels o els Puigdemonts.

Exemples d´unes biografies falsificades i adulterades per ser consumides com la quintaessencia de la catalanitat. Així funciona la propaganda del pensament únic.

Sis personatges de diferent procedència (la política, la educació, la cultura, la milícia, l’església i la judicatura), sis farsants de la seva història, sis personatges que representen just el contrari del que ens volen fer creure. Sis exemples de les mentires separatistes.

Aureli Maria Escarré i Jané. l’església catalana.

Abat de Montserrat i Monjo Benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933. Després del 19 de juliol de 1936 va fugir a Itàlia per evitar el seu assassinat en un vaixell italià, però el seu pare fou detingut per milicians d´ERC i va morir a la presó dels maltractaments soferts.

El 1938 anà a Saragossa i fou capellà voluntari a l’exèrcit franquista. Altres 90.000 joves catalans s’integraren a l’exèrcit franquista o desertaren de l´EPR durant la comtessa fratricida. Avançant-se alguns dies a les tropes de Franco, el gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior. Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el 1941, de l’abat Marcet. Home de gran capacitat camaleònica, amic personal de Franco, i en cap cas un intel•lectual o erudit, donà una gran empenta a les obres d’ampliació i de reconstrucció del monestir i del santuari.

Amb les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) marcà una fita decisiva en la idealització de Montserrat en el “cosmos nacionalista”. El 1965, per pressions polítiques del govern, es veié obligat a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone, prop de Milà. El 1966 hagué de renunciar el títol d’abat de Montserrat. Malalt de mort, l’abat Cassià Just el portà a Barcelona. Idealitzat pel nacionalisme i l’esquerra com a màrtir de la lluita antifranquista, tot això es troba molt lluny de la realitat històrica del personatge, convertit en mite al servei d’altres interessos. La veritat sobre aquest personatge es pot documentar en tres diverses publicacions (“Confessions d’un ex monjo de Montserrat”, “Montserrat 1936” i “L’abat Escarré: història i mite”) i dóna compte d’això un ex monjo de Montserrat, el gironí Mn. Narcís Xifra Riera, que va viure intensament tots els esdeveniments viscuts a l’abadia des que va entrar en ella fins que els esdeveniments històrics de 1936 i les maniobres del futur abat Escarré el conduïssin a l’exili juntament amb altres molts companys de professió monàstica.

Mn. Xifra mai va entendre la popularitat i el sosteniment del mite Escarré. En els seus llibres presenta documents evidents de la filiació falangista del mitificat abat. Escarré era inculte, segons els paràmetres benedictins de l’abadia, no sabia res de música ni de llatí i grec. Excusava la seva absència en els exàmens amb malalties inventades. Únicament conspirava. Amb altres monjos “de la seva corda”, entre ells Oleguer Porcel evidentment, van decidir fer-se amb el control de l’abadia. El 1936 van tenir la seva oportunitat i es van desfer dels monjos més preparats que com Xifra, no van poder tornar després de 1939 a la comunitat. Al gener, en arribar les tropes nacionals a prendre control del monestir presumptament sense autoritat legítima constituïda, Escarré va exhibir un albarà per la compra d’uns pollastres en què s’intitulava com “Prior”, mostrant la seva signatura. Escarré va gaudir de la connivència dels militars franquistes amb els que compartia ideologia i molts “tics” autoritarisme que el portaven a contínues violacions de la regla de Sant Benet, especialment en el tracte duríssim amb els monjos als quals disciplinava personalment amb crueltat. La megalomania de Escarré va estar molt lluny del vot monàstic de pobresa, megalomania que el va portar a folrar l’abadia amb luxes més propis d’una monarquia absolutista. Després d’una entrevista al diari “Le Monde” en els anys seixanta, Escarré es va convertir en un mite del catalanisme en denunciar el règim polític i optar per l’exili. Mossèn Xifra argumenta que només era una argúcia.

Els monjos expulsats de l’abadia i alguns sectors del catalanisme clandestí el volien fer fora de Montserrat i Escarré, amic personal de Franco, va trobar una sortida digna i intel•ligent immolant-se com a màrtir del sistema. El nacionalisme separatista va crear el grup sectari anomenat CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions), engendra fundat per en Aureli Argemí i Roca (Sabadell, 1936, ex-monjo que va viure a l’Abadia de Montserrat entre 1946 i 1964, primer com a escolà i després com a monjo, entre 1964 i 1968 va ser secretari de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané i el va acompanyar quan les autoritats franquistes el van obligar a exiliar-se. El 1974 va fundar el CIEMEN. El 1981 va ser un dels promotors de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 va deixar la vida monàstica. Va dedicar-se més plenament a la tasca del CIEMEN des de Barcelona, i el 1988 va promoure la creació de la Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa).

Col.lectiu La Bassa d’Oli del Moianès

ANTERIORS PERSONATGES IMPOSTATS

Lluís Companys i Jover

Francesc Ferrer i Guàrdia

Lluís Llach

Ramon Vila, el “caracremada”

Agustí Juandó

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.