Les mares de Déu robades.

Agosto 28 17:46 2016 Print This Article
La Mare de Déu és primer de tot un símbol religiós i els símbols no es profanen com a vulgars tòtems en favor de les idees polítiques d’alguns

La Mare de Déu és primer de tot un símbol religiós i els símbols no es profanen com a vulgars tòtems en favor de les idees polítiques d’alguns

No cal buscar més enllà de la wikipedia  per saber que una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes popularitzades durant els segles XVXVII, s’havien amagat abans de la invasió musulmana sent retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.

La celebració de la festa de les diferents marededéu trobades s’escau el 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de setembre, aquest dia es fan aplecs, romeries i processons als molts santuaris de mare de déu trobades que hi ha arreu dels territori.

L’equip de govern de la CUP no va participar en la comitiva que el dissabte  27 d’agost va acompanyar a la Mare de Déu de Queralt fins la plaça de Sant Pere. La CUP no va participar en la processó en considerar que la celebració no era representativa de tot el poble de Berga. Entenen doncs els actes relacionats amb la celebració com a un moviment, però no es senten en la necessitat de participar-hi activament pel què fa a la vessant estrictament religiosa. I de fet no ho han de fer, en això els dono la raó. A títol particular no tenen perquè participar d’una celebració religiosa. Ara bé, com a moviment religiós representatiu d’una gran part de la societat berguedana considero que els representants de les institucions si que haurien de ser-hi en el seu paper institucional. Perquè com a consistori si que estan obligats a representar a tots els ciutadans de Berga. I més, com vam poder veure, la participació per part de la gent va ser massiva i multitudinària omplint carrers i places de la ciutat de Berga.

Sense oblidar que es tracta d’una acte religiós, moltes persones si que  hi van voler participar encara que no formés part de les seves conviccions religioses, pel fet històric i cultural que suposen els actes del centenari de la coronació. I totes aquestes persones entenem que són ben rebudes perquè els actes no són excloents, no cal ser catòlic per participar-hi i acostar-s’hi. Però si que hem de entendre que alhora estem participant d’una acte amb sentit religiós en el que moltes persones hi assisteixen per la devoció que professen a la mare de Déu de Queralt i per tant hem de poder respectar aquest acte de llibertat religiosa tant multitudinari i a la vegada tant arrelat a casa nostra. Programar actes en contra queda molt lluny d’aquest respecte a la llibertat de la qual tots tenim el dret d’exercir siguem creients i no creients.

És curiós com per a alguns, estem davant d’una simple manifestació cultural i històrica de la ciutat de Berga molt allunyada del sentiment religiós. Em pregunto si algú s’ha pres la molèstia de fer una enquesta prou representativa a la població per arribar a les següents conclusions i més quan seguint per televisió la retransmissió del passat dissabte la majoria de gent entrevistada a l’atzar pel carrer parlaven de la devoció que sentien envers la Mare de Déu. No podem categoritzar dient que no estem davant d’una manifestació religiosa perquè ho és. Perquè encara hi ha creients i aquests en són molts. Estic d’acord que a la vegada és una festivitat oberta, que traspassa fronteres i arriba a aquelles persones que no tenen tal sentiment però per a les quals, la Mare de Déu i el Santuari representa quelcom especial. Però si us plau no robem la religiositat a les Mares de Déu, per respecte, per dignitat. Si de tota manera tothom hi és convidat i ben rebut. No cal renegar dels orígens de les festivitats i encara menys negar-ne la religiositat actual i present perquè no és incompatible ni imprescindible per a formar-ne part. Amb respectar-ho és més que suficient. Tampoc és necessari contraprogramar actes, encara que qui vulgui està en el seu dret de fer-ho, però penso que no cal. I encara menys embrutant els carrers perquè les orenetes suposo que desapareixeran un cop finalitzada la festivitat però em pregunto si les pintades també ho faran. Senzillament es tracta de conviure, de ser respectuosos cadascú amb la seva forma de pensar. Encara que en primera instància estiguem davant d’una manifestació religiosa aquesta s’ha mostrat oberta al conjunt de la societat, qui vol en participa i no està imposada a ningú.

Els detractors de la festa  van posar de relleu també que diversos carrers estaven plens de frases clericals, de manera que els hi semblava que la capital berguedana tornés al 1940, just després de la victòria franquista. Suposo que volen equiparar la festa amb el nacionalcatolicisme d’aquí el vídeo que han elaborat amb imatges de Franco visitant el Santuari de Queralt acompanyat de xicles d’ocell i orenetes volant intentant fer esgarrifar. A mi el que em fa esgarrifar no només és el passat, el que m’esgarrifa és un present  totalitari com el que plantegen aquest col·lectius mal anomenats llibertaris. I si  anem a parlar de nacionalcatolicisme en tenim una mostra en aquells que van embolcallar amb una estelada a la Mare de Déu a dins de l’església de  Santa Eulàlia durant el transcurs de la missa. La Mare de Déu és primer de tot un símbol religiós i els símbols no es profanen com a vulgars tòtems en favor de les idees polítiques d’alguns.  No ens robeu a la Mare de Déu.

Ramon Vila

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.