Catalanofòbies inventades

Agosto 17 10:38 2016 Print This Article
Jordi Abayà

Jordi Abayà

No ho dubtin: els catalans estem sotmesos a una campanya constant de propaganda. Des de fa anys, de forma incansable, ens repeteixen el que hem de pensar per ser bons patriotes i ens assenyalen els nostres enemics interns i externs que són molts i sempre ben disposats a fer-nos la punyeta pel mer fet de ser catalans com cal. Al costat de botiflers, traïdors, emboscats i venuts diversos, ens adverteixen, hi ha tota una sèrie d’individus malvats que ens ataquen per expressar-nos en català.

No dubto que hi hagi pel món catalanòfobs, individus que treuen escuma per la boca i es posen a udolar en el moment que senten algú parlar en català. De fet conec algun cas de persona suposadament intel·ligent que perd els papers en sentir coses com que el català és una llengua culta que ha fet grans aportacions a la història de la literatura universal. També n’hi ha que sense arribar als extrems d’odiar, sí que s’ofenen en sentir parlar en la nostra llengua davant seu. Sempre he pensat que gent estúpida n’hi ha arreu i que el tema, ja que els que actuen d’aquesta manera són una microscòpica minoria, no mereix donar-li més importància ni dedicar-li el nostre temps.

La majoria de persones que conec que mostren algun problema en l’ús de la llengua catalana no actuen per maldat ni odi al català sinó per ignorància, desconeixement, simple mandra o fent ús del dret que tenen d’utilitzar qualsevol de les dues llengües que ens són pròpies. Igual que hi ha molts catalanoparlants que no els dona la gana canviar de llengua quan el seu interlocutor utilitza el castellà, hi ha castellanoparlants que fan exactament el mateix.

Però això no és un problema a Catalunya.

Habitualment, i aquest és una de les grandeses, quan això passa entre persones assenyades descobrim que ens podem entendre igualment.

La gent de bona voluntat no té problemes per adreçar-se a una persona amb una llengua i que li contestin amb una altra que és igualment oficial i nostrada.

Per això, no deixà de sorprendre’m que aquest estiu cada dia la premsa independentista ens sorprengui amb suposades agressions “catalanòfobes”. Un dia és un maldestre socorrista que no vol atendre a un nen al qual ha picat una medusa pel fet que parla en català; l’altre dia és un policia que no vol atendre en català a una noia en una comissaria de Vic; l’altre, una agressió d’unes noies a Mataró per cantar en català…

En rascar mínimament sobre aquests suposats actes de catalanofòbia descobrim que la majoria no són tals i que els suposats agredits per emprar el català, no són ciutadans corrents, sinó gent compromesa políticament amb l’ANC, ERC o la CUP.

Això sí, els suposats fets “catalanòfobs” són ràpidament publicitats, per terra, mar i aire, per tota la premsa amiga i comentada, com un nou “casus belli” pels indignats opinadors de la corda. Posteriorment, com que la propaganda ha de ser clara, de pedra picada i sense fissures, ningú rectifica quan es demostra que el fet era una pura invenció o una exageració. Com el cas del socorrista de Palamós o el de les noies agredides a Mataró.

La catalanofòbia de la qual ens adverteixen, més que una realitat, és bàsicament propaganda del Procés. Cal tenir-ho clar.

Aquest estiu proliferen els casos de suposat odi al català perquè volen escalfar la Diada a força de generar crispació entre molts catalans. I em queda clar que per aconseguir aquest objectiu polític està en marxa una maquinària que no dubta en mentir, en inventar-se catalanofòbies inexistents.

Si les accepteu com a bones és que a vosaltres us agrada que us menteixin.

Jordi Abayà

Periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.