Personatges Impostats (2): Francesc Ferrer i Guàrdia

Julio 12 10:47 2016 Print This Article
Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia

Companys, Ferrer i Guàrdia, Lluís Llach, Caracremada, Escarré o Juandó exemples de Catalunya i la seva llibertat. Gent immarcescible i representant de lo bo i millor de Catalunya, gent compromesa amb la llibertat i el patiment de la nació mil·lenària, personatges de tarannà lluitador i nacionalista, patriotes d’una nació oprimida per un estat malfactor i opressor. Sis exemples de la Catalunya del segle XX que ens emmiralla pel futur de la Catalunya en llibertat del segle XXI, tòtems e icones de la Catalunya independent que somien els Jonqueres, les Gabriels o els Puigdemonts.

Exemples d´unes biografies falsificades i adulterades per ser consumides com la quintaessencia de la catalanitat. Així funciona la propaganda del pensament únic.

Sis personatges de diferent procedència (la política, la educació, la cultura, la milícia, l’església i la judicatura), sis farsants de la seva història, sis personatges que representen just el contrari del que ens volen fer creure. Sis exemples de les mentires separatistes.

Francesc Ferrer i Guàrdia. El pedagog nacionalista.

Cobrador de tren de la línea Barcelona – Port Bou i pedagog autodidacta sense cap titulació. El 1901 va crear l’Escola Moderna, un projecte de pedagogia llibertària que pretenia destruir l’estat Burguès. Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlics i tradicionalistes. Casat amb Teresa Sanmartí, de gran bellesa i molt caràcter, va tenir cinc fills. La seva dona el 12 de Juliol de 1894, va intentà assassinar-lo degut als maltractaments psicològics a la que la sotmetia i fou condemnada a 1 any de presó, Ferrer va decidir separar-se de la seva dona i envià les seves filles a Austràlia amb un familiar.

Militant del Partit Republicà de Ruiz-Zorrilla, va recolzar en 1886 el cop d’estat militar que pretenia proclamar la República, però al fracassar aquest va haver d’exiliar-se a París. El seu ideari el 1892 és resumeix amb el seu crit de guerra: “¡¡Viva la Dinamita!!”. Va sobreviure ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d’Escola Moderna, i es va unir sentimentalment amb la mestre  Leopoldina Bonnard.

Una generosa herència (un milió de francs) d’una antiga alumna catòlica radical, Ernestina Meunier (que fou descrita per Ferrer com: “Una católica convencida y observante escrupulosamente nimia, que odiaba a los revolucionarios, pero era, sin embargo, “ingenua y simpática y poco menos que sin consideración alguna a antecedentes, accesorios y consecuencias, carente de afectos íntimos, debido a su asilamiento de soltera, le ofrecí amistad y confianza,”. La mort d´Ernestina sempre s’ha cregut que fou induïda per en Ferrer i Guàrdia per heretar els diners, i amb la herència de la vella catòlica fou possible portar a terme el seu projecte en la ciutat de Barcelona.

El 1906 en Mateo Morral, traductor i bibliotecari del centre educatiu de Ferrer i Guàrdia i home de la seva màxima confiança, va perpetrar l’atemptat frustrat contra Alfons XIII. Ferrer va convèncer a Morral de fer l’atemptat per la manipulació sentimental induïda sobre la seva alumne i amant Soledad Villafranca per tal de convèncer al desgraciat d´en Morral de cometre el regicidi. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l’Escola Moderna i diversos mesos d’empresonament per complicitat, al terme dels quals va ser absolt

El 13 d’octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc, acusat d’haver estat l’instigador de la Setmana Tràgica de Barcelona, acusació incerta doncs ell fou un mer espectador dels fets produïts durant la coneguda “Setmana Tràgica”.

Com el descriu l’article “Francisco Ferrer Guardia y la pedagogía Libertaria” de Ángel J. Cappelleti, en Ferrer fou una víctima perfecte: “Ferrer era un hombre más bien tímido, de carácter reservado y hasta huraño, con pocos amigos, sin cualidades de líder y sin grandes vinculaciones políticas. Con los lerrouxistas ya no se llevaba bien por haberse negado a cooperar con ellos en el plano electoral; con la Esquerra no tenía nada que ver por su posición anticatalanista; con los socialistas apenas si mantenía relación alguna; los anarquistas, aunque coincidía ideológicamente con ellos, lo miraban con desconfianza por su condición de hombre acaudalado y de hábitos más o menos burgueses”.

El 13 d’octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat d’haver estat l’instigador de la revolta. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911. A conseqüència del seu processament i execució, The Times digué: “Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, assimilant-lo a una agitació criminal”; i William Archer va afirmà: “Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l’actualitat la mera menció del seu nom”. La seva mort el convertí en un màrtir per les esquerres. Va deixà la seva herència a Lorenzo Portet, (Vic 1870- París 1917), un anarquista amic de Ferrer i d’un tarannà poc seriós. Portet és va traslladar a Gran Bretanya eon fundà  amb Jim Dick la “Sunday School” a Liverpool a imatge de l’escola Moderna i fou col•laborador de “Direct Action Group”. Va morir a París sol i arruïnat.

Col.lectiu La Bassa d’Oli del Moianès

ANTERIORS PERSONATGES IMPOSTATS

Lluís Companys i Jover

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.