Batre tots els rècords

Julio 09 17:08 2016 Print This Article
Dom Adalbert Puigseslloses

Dom Adalbert Puigseslloses

L’anomenen “el bon Samarità” quan en realitat no té res de bo. Justament pel fet de ser samarità. La Samaria era una terra nefasta i poc gloriosa, de mala anomenada. I així, com per una broma del destí (que és una de les tantes paradoxes de l’evangeli) el samarità es converteix en un home de perifèria. Com la dona sorpresa a migdia, asseguda i avergonyida al pou de Jacob. I si no es qüestió de perifèria, potser serà qüestió d’horari dins la lògica de l’Evangeli: les cinc de la tarda. A les cinc de la tarda mentre tots els encarregats de la feina marxen cap a casa, Jesús encara passa per la plaça cridant treballadors. “A les cinc”, és a dir, quan ningú faria cap escomesa, quan tots pensen que és una bogeria, Crist entra al camp: pren la supercasada Samaritana al broc del pou, crida Mateu assegut al taulell dels impostos, s’acobla amb l’usurer Zacheu i la pobra Magdalena de la que sortiren set dimonis i a última hora amb el bon lladre a la creu: “Avui seràs amb mi al paradís”.

Quan tot sembla perdut, la Gràcia es diverteix a trencar els pronòstics: és el seu passatemps preferit. D’altra banda, l’Home dels Evangelis ho havia deixat clar feia temps – “la salvació arribarà als pagans”- però pocs hi cregueren. Era difícil donar crèdit a aquella profecia que semblava més una amenaça que no pas una anticipació dels resultats.

Deien d’ell que era bo. Però més que no pas un gest de bondat el que sembla que va ser és un gest de veritat. De la veritat del cor: ha anat més enllà del cor del levita, ha superat l’ànim del sacerdot, ha batut el rècord de l’amor en la cursa de la misericòrdia. Com s’ho passa de  be l’evangeli contant aquestes històries! Com xala celebrant la glòria d’aquests vencedors inesperats i cínics que escullen el moment adequat i el converteixen en moment victoriós! Voleu conèixer la classificació ordenada per excel·lència? El rànquing de les victòries?

Medalla pel Lladre: que per perdonar-lo anomenaran “bon lladre” a les esglésies. Encara no s’ha paït la Creu. El primer lloc de la dona pecadora dins l’estadi de la casa de Simó: va ser molt humiliant aquell vespre. L’obra mestra pròpia d’un gran sprinter del pecat per aquell que al temple estava assegut, lluny del publicà. Però en la recta final li va passar per davant una vídua que va superar tot un equip de rics i potentats de casa bona. I després Pau (el vell Saule) aquell que tots donaven per perdedor i que va aconseguir la victòria final en el podi de la vida: desclassificat pels rivals i adversaris. Com Pere, crucificat cap per avall. Victòries que fan mal perquè els protagonistes són tots aquells que el món voldria veure com a perdedors i no com a protagonistes. Rares victòries perquè aquells que es porten els trofeus a casa són els descartats, els perdedors públics i reconeguts.

Passa el sacerdot i pensa com alguns sacerdots: “tinc pressa, haig d’arribar a temps, ja es detindrà algú altre, segur”. Per aquells que no es troben gaire en forma, ni entrenats en les curses de la marginació, l’home, especialment una certa mena d’homes són sempre un obstacle que cal evitar. I ells, senyors de roba de marca, passaran a la història com a grans constructors de rondes. Tanmateix,  a Déu –deia Sant Agustí- s’hi arriba passant a través l’home: les rondes estan tancades. Passa el levita i raona com el capellà: si Déu existeix ja se n’ocuparà ell. Altrament no seria Déu! La lògica ha funcionat. Passa el samarità – el clandestí d’aquell temps- i en un minut guanya el partit. Un dribbling de deu passes (s’acostà, baixà, vessà, embenà, carregà, el portà, cuidà,  pagà + pagaré la resta) i directe a la xarxa.  Als morros dels seus predecessors: ¡gol! Ell: l’inesperat, el diferent. El Déu sempre inèdit.

+Pax

Dom Adalbert Puigseslloses

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

1 Comment

  1. javier peres mir
    Julio 17, 12:01 #1 javier peres mir

    soy castellano pensante.mi madre siempre me hablo en castellano….he aprendido ha hablar un poco de catalan viendo la tele y practicando….aun no me atrevo a escribir esta lengua tan preciosa….mi felicitacion por su forma de escribir y…el uso tan bonito que hace de su lengua catalana ..es un placer leerle..un saludo

    Reply to this comment

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.