ERC i CDC, a punt de desconnectar

junio 28 08:17 2016 Print This Article
Jordi Abayà

Jordi Abayà

Les eleccions del 26 de juny són història i és el moment d’interpretar els resultats. A Catalunya, entenc que no hi hagi eufòria entre les forces independentistes. Esquerra i Convergència sumen només 17 dels 47 diputats escollits i això és un pes polític ben petit per dues forces que aspiren a trencar amb Espanya. La victòria d’En Comú Podem la revitalització del Partit Popular, el lleu retrocés de socialistes i Ciutadans, deixa el pes social dels que aspiren a la República Catalana, en franca evidència. De debò algú es planteja impulsar una independència quan dos de cada tres electors donen suport a opcions que no tenen la secessió com la seva prioritat?

Pocs diputats per la independència i a més a més, inútils. Vista l’aritmètica parlamentaria ni els 9 diputats d’Esquerra ni els 8 de Convergència no semblen destinats a tenir cap pes a l’hora de decidir el nou Govern. I en el dia a dia tot apunta al fet que les passaran molt magres. Lluny queden els dies que la Convergència negociadora liderada per Duran Lleida presentava propostes que sovint tiraven endavant… Avui qualsevol iniciativa dels diputats independentistes, donat que tots assenyalen com la seva fita destruir l’Estat que els paga els sous, semblen destinades inevitablement a ser mirades amb desconfiança… Molt em temo que aquest grupet de diputats només serviran per gesticular i prometre, per enèsima vegada, que aquesta serà l’última legislatura que seran presents a Madrid.

I per si aquesta migradesa de resultats no fos poca cosa, les dades electorals ens indiquen que l’independentisme català, pot entrar aviat en crisi interna.

Aquest diumenge no hi va haver sorpasso al camp de l’esquerra espanyola, però aquest avançament si que es va produir en el camp de l’independentisme català. Ahir Esquerra va superar amb claredat a una Convergència que segueix en caiguda lliure. Un sorpasso que queda en part emmascarat pel fet que republicans i convergents van repetir el nombre de diputats obtinguts el desembre.

La crua realitat dels resultats a les urnes ens diu que mentre el desembre ambdós partits varen quedar pràcticament empatats en vots (601.782 els republicans, en enfront de 567.253 els convergents), aquesta vegada 147.455 vots els separen. Aquest diumenge Esquerra va sumar uns 28.000 vots als obtinguts al desembre (629.294), mentre que CDC en va perdre uns 80.000 i es va quedar en 481.839 vots. Hem de concloure, doncs, que la distància que comença a haver-hi entre aquestes dues forces, comença a ser important.

A escala local, el sorpasso d’ERC sobre CDC, té implicacions psicològiques encara més greus per que ha comportat que els republicans han estat els més votats en la majoria de ciutats i pobles de la Catalunya interior on Convergència al llarg de tres dècades ha tingut el seu millor i més fidel graner de vots.

Els dirigents de Convergència suposo que a hores d’ara es preguntaran espantats perquè els passa això, per què cada dia el pal de paller que va dibuixar Pujol és més prim… On són el milió de vots que tenia CiU el 2011?

Quina és la raó per la qual aquest diumenge no només han perdut 80.000 votants – que han preferit votar altres forces o quedar-se a casa- sinó que han estat incapaços d’atreure els 65.000 catalans que el desembre varen apostar per Unió…

Suposo que ho faran, encara que possiblement arribaran tard. El sorpasso d’ERC és un fet i tot apunta que tindrà ben aviat conseqüències.

Esquerra pot començar a sentir-se forta per , després de la moció de confiança de la tardor, provocar que es convoquin unes eleccions al Parlament. Té arguments suficients per anar-hi en solitari i convertir-se en la primera força dintre de l’independentisme. I segurament en aquest viatge futur no pensen en aliats de dretes minvants, per molt catalanistes que siguin. Les picades d’ullet de Gabriel Rufian a la gent d’en Comú Podem són aclaridores de cap on caminen els republicans… Les crides de fa uns dies de gent de la CUP a votar per Esquerra són anuncis de futures confluències…

Els independentistes d’esquerres, lluny de trobar-se a punt de desconnectar d’Espanya, semblen més aviat a un pas de desendollar-se de CDC.

Jordi Abayà

Periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.