Personatges impostats: Lluís Companys

junio 06 18:12 2016 Print This Article
Companys va ser detingut després de proclamar la República Catalana

Companys va ser detingut després de proclamar la República Catalana

Companys, Ferrer i Guàrdia, Lluís Llach, Caracremada, Escarré o Juandó exemples de Catalunya i la seva llibertat. Gent immarcescible i representant de lo bo i millor de Catalunya, gent compromesa amb la llibertat i el patiment de la nació mil·lenària, personatges de tarannà lluitador i nacionalista, patriotes d’una nació oprimida per un estat malfactor i opressor. Sis exemples de la Catalunya del segle XX que ens emmiralla pel futur de la Catalunya en llibertat del segle XXI, tòtems e icones de la Catalunya independent que somien els Jonqueres, les Gabriels o els Puigdemonts.

Exemples d´unes biografies falsificades i adulterades per ser consumides com la quintaessencia de la catalanitat. Així funciona la propaganda del pensament únic.

Sis personatges de diferent procedència (la política, la educació, la cultura, la milícia, l’església i la judicatura), sis farsants de la seva història, sis personatges que representen just el contrari del que ens volen fer creure. Sis exemples de les mentires separatistes.

Lluís Companys i Jover. El màrtir de Catalunya.

Polític i advocat, conegut com “El Pajarito”. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2n semestre del 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola i president d’ERC (1933-1934). Responsable directe e indirecte de desenes de milers de morts i desaparicions al llarg de la seva vida. Nascut en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de vuit. Després d’acabar el batxillerat ben jove, es traslladà a Barcelona, hi estudià dret a la Universitat.

Atret des de ben jove per la política, l’any 1900 fundà a la universitat l’Associació Escolar Republicana i s’adherí a la Unió Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president de la secció política en 1910. Entra a formar part del espanyolista “Partido Reformista” de Melquiades Álvarez i escriu en l’òrgan del partit, “La Publicidad”. Regidor de Barcelona, durant molts anys Companys flirteja amb el republicanisme anti-intel•lectual, espanyolista i expeditiu que Lerroux introdueix a Catalunya” i obligava Manuel Carrasco i Formiguera, a cridar “¡Viva España!, ¡Viva España!, cada cop que el futur líder d’Unió Democràtica es disposa a entrar al consistori. Freqüentava bars i tasques anarquistes, entre ells el famós “Bar La Tranquilidad” del paral•lel, i fou un ardent defensor dels pistolers del “Sindicato Único” i es situà en el punt de mira de Severiano Martínez Anido, essent detingut el novembre del 1920 juntament amb d’altres sindicalistes com Salvador Seguí i Martí Barrera; deportat Companys  Maó, i quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa com a advocat aquest fou assassinat.

Companys és posat en llibertat a l’haver estat elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català, ocupant l’escó de l’assassinat Francesc Layret. Alliberat poc després va fundar la «Unió de Rabassaires», a partir d’una idea del pagès Francesc Riera (batlle de Martorell), i tingué una destacada actuació a partir de la Llei de Contractes que portà a una radicalització pagesa i l’enfrontament amb les classes benestants i dretanes de la burgesia catalana el 15 d’octubre de 1922 passà a dirigir el setmanari “La Terra”, revista Popular Agrària que era l’òrgan del sindicar rabassaire. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es concentrà en l’activitat d’advocat assessor de la Unió de Rabassaires, i, des del 1928, formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l’oposició política.

Entre 1928 i 1929, s’implicà en la conspiració per enderrocar la dictadura de l’expresident del Govern espanyol, Sánchez Guerra, i el octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a Macià, exiliat per la dictadura. Pel març del 1931 participà en la Conferència d’Esquerres, a partir de la qual es formà Esquerra Republicana de Catalunya. Companys es radicalitzava cada vegada més, i bescanvià el seu tarannà anarquista per una ideologia barreja d’independentisme i d’anarcomarxisme, empentat per la seva megalomania. El 1930 entrà a formar part del Comitè Revolucionari de Catalunya i participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. A partir d’aquest moment les seves ambicions es veuen colmades, i comença una carrera funcionaria en augment (regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, governador civil de Barcelona, diputat al Parlament espanyol i al català el 1932 i ministre de la Marina d ‘Espanya el 1933 ). Però la culminació dels seus somnis arriba l‘any 1934, amb la mort del President Macià.

Es aleshores quan Companys és anomenat president de la Generalitat Republicana, amb l’oposició dels membres de la Lliga (encapçalats per Francesc Cambó), i protagonitzarà un dels episodis més negres i foscos de la vida de Catalunya: el 6 d’Octubre. Alhora comença la seva relació de sexe i nigromància amb Carme Ballester i Llasart (la dona que portarà a enfrontar-se amb Miquel Badia i provocarà un dels afers més vergonyosos del segle XX per tots els catalans –des de els fets d’octubre, fins l’assassinat d’en Rebertès-). El 28 de juny va morir Joan Selves , conseller de governació, i fou immediatament substituït pel radicalitzat Josep Dencàs (membre d’Estat Català, grup integrat dins l’Esquerra Republicana). El dos d’octubre el govern Samper, dimiteix i Lerroux és l’encarregat de formar nou govern. Entraren al seu govern tres membres de la CEDA -la dreta espanyola castellanista-, i això les esquerres no ho varen poder suportar , i es decreta arreu una vaga general. Es en aquest context que Companys arrossegat pel seu messianisme i pels consells dels seus homes de confiança més nacionalistes (Dencàs, principalment) decretà a les vuit i deu minuts del 6 d ‘Octubre l’Estat Català dins de la República Espanyola. Companys pretenia una revolució esquerrana amb l ‘ajut dels membres més radicalitzats del nacionalisme català (Dencàs i els seus escamots, Comte i els membres del CADCI, etc), que juntament amb un aixecament arreu d’Espanya (la revolució només triomfa a Astúries) portés a la fi el govern dretà de Lerroux. Grups nacionalistes organitzats per Miquel Badia prepararen concentracions paramilitars ( «Nosaltres sols», «Partit Nacionalista Català», «Joves d’Estat Català», etc) a la plaça Universitat de Barcelona, per tal d’atraure al jovent perquè donés suport a la insurrecció. El 6 d ‘Octubre acabà l’endemà quan Companys es rendí al General Batet).Quatre trets, un militar i un parell de nacionalistes morts al local del CADCI (Jaume Compte i González Alba) és el resultat d’aquella esbojarrada aventura de Companys i el fracàs fou carregat a la manca d’organització d’en Badia. Els desesperats intents que “El Pajarito” havia fet per ràdio per tal que els catalans vinguessin a recolzar-lo fracassaren. Es quedà tot sol. Ni els seus companys anarquistes el vingueren a salvar.

Detingut i condemnat a trenta anys de presó. L’aventura acabà amb Dencàs i altres membres d’Estat Català i ERC fugint pel clavegueram de la Generalitat en una aventura tragicòmica que els portà a Itàlia. Però el febrer de 1936 les esquerres guanyen les eleccions i Azaña formà el nou govern de la República i alliberà Companys, que torna a la Presidència de la Generalitat. Els fets es precipitaren a Catalunya, cauen les primeres víctimes (els germans Miquel i Josep Badia el 28 d’abril de 1936, morts a mans d’un grup d’acció anarquista comandats pe Justo Bueno i Pèrez, seguint l’encàrrec d’en Companys per venjar la afronta que Badia va fer al mantenir relacions íntimes amb la seva amant, na Carme Ballester), es comencen a cremar esglésies i les amenaces es tornen realitat arreu i l’aixecament militar del 18 de juliol desperta a Catalunya una revolució anarquista que ocasionà milers de morts. El fracàs a Barcelona de la insurrecció comporta que els membres de les esquerres s’organitzin a través del Comitè de Defensa Confederal, dirigit per Durruti i García Oliver. Els amics de Companys exigiren al President el repartiment d‘armes i aquest no sols no s’hi oposà sinó que l’alendà (trenta mil fusells, metralladores i cartutxos foren repartits entre les masses). El resultat fou la bogeria, la mort i la destrucció. L‘aparició de comitès de tot tipus, formats per membres del Front Popular (militants d’ERC, de la CNT i d’altres) els abocà a prendre el poder per la força. El comissari d’ordre públic, general Escofet, dimiteix del seu càrrec per que no es vol fer responsable del desordre i de les morts. Companys reuneix als seus consellers i s’afalaga de la Revolució. Els hi ofereix el poder; el crim i l’anarquia són recompensats pel President de la Generalitat, i creà personalment el “Comitè Central de Milícies Antifeixistes” que fou l’autèntic poder durant aquells anys. El setembre del 36 es separà oficialment de la seva dona Mercè Micó i Busquets per poder fer el seu somni de casar-se amb la seva amant Ballester. El gener de 1939 s’exilià a França, però fou detingut per la Gestapo, entregat a les autoritats espanyoles i sotmès a un consell de guerra.

Fou afusellat el 15 d ‘octubre de 1940 al Castell de Montjuïc. Sembla ser que fou l’únic moment de gallardia a la seva vida, quan davant del piquet d’execució va demanar descalçar-se per tocar amb els seus peus nus la terra catalana, que tant de mal li havia fet amb la seva irresponsabilitat.

El general Franco va afalagar a Companys al donar-li la oportunitat de redimir-me amb la seva execució. Es possible que si se l’hagués perdonat, Companys avui dia seria sols un mal son per tots els catalans.

Col.lectiu La Bassa d’Oli del Moianès

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

1 Comment

  1. JmBarba
    julio 13, 18:58 #1 JmBarba

    Algun dia potser sabrem com és que fou detingut per la Gestapo…Potser quan es pugui investigar seriosament sense por de tocar (esquitxar) un dels superídols del nacionalisme…
    (Calli, calli, calli!)

    Reply to this comment

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.