Badia, Escamots i Companys

mayo 05 18:15 2016 Print This Article

cesar2Hom pot llegir en un digital –Baluarte- que no fa pas masses dies es va fer un homenatge als germans Badia i al, per molts, impresentable i masó Lluís Companys. Potser algú es posarà nerviós al llegir la paraula “impresentable” però és perquè no coneix el que va fer aquest personatge. En primer lloc va ser un advocat que es va vendre als sindicats. Aquests el van ajudar a estructurar i crear un diari i, posteriorment, a ser escollit president de la Generalitat. Mai va ser independista. Això ho sabien molt bé els seus companys d’ERC. Va fingir fins el darrer moment de la seva vida. El van enxampar per motius personals i la seva mort res té a veure amb haver estat president de la Generalitat. Companys va ser condemnat a mort per haver provocat un cop d’estat –el del 6 d’octubre de 1934- i haver estar l’artífex de la mort de milers de catalans. José Antonio Aguirre, lehendakari, no va ser perseguit mai i va morir exiliat a París.

Doncs bé, en aquest diari es diu que Gerard Díaz del Moral d’ERC i Joaquim Forns de CiU van retre homenatge als germans Badia. El que no diu es el que surt a la foto. També està el secretari polític de l’actual govern, ex director d’Òmnium Cultural i actual director de la Revista de Catalunya, Quim Torra. Tot un honor, per a alguns, està al costat d’un personatge tant fosc i gris com aquest senyor que, des de fa molts anys només viu de les subvencions del govern i ha fet l’impossible per traslladar a la societat catalana allò que li han dictat els seus amos, perquè ell no serveix no només per a editar un llibre, sinó per escriure dues ratlles, amb contingut coherent, en un foli o folis.

I no es el primer homenatge a aquest dos personatges sinistres de la història de Catalunya. No fa pas massa, l’any 2008, les JNC van fer un homenatge als germans Badia. Després d’explicar que foren assassinats pels pistolers de la FAI, van explicar –com en el cas que ens ocupa- la vida i miracles d’aquests dos personatges que tanta notorietat tingueren durant la II República. Sobre tot en Miquel Badia. El que amaga o volen amagar els personatges que realitzen o varen realitzar aquests homenatges es que Miquel Badia va crear el que hom coneix com a “escamots”. Tal vegada no els interessa o interessava donar a conèixer la part fosca d’en Miquel Badia i que va ser el motiu pel qual l’assassinaren. Els “escamots” de l’Estat Català varen ser creats per ordre del president Macià però, què eren?

Els “escamots” eren un exèrcit paramilitar que pertanyia a Estat Català. Els “escamots” van viure el seu moment més àlgid entre els anys 1932 a 1933. Anaven uniformats amb una camisa militar verda, uns pantalons foscs, uns corretatges de cuir i unes sabates metàl·liques. Els “escamots” tenien una estructura jeràrquica militaritzada. La seva estructura interna es semblava a les camises negres d’Hitler i a les camises marrons de Mussolini. Badia va utilitzar els “escamots” per a trencar vagues i enfrontar-se als pistolers de la CNT-FAI. El 22 de març de 1933 es va celebrar una desfilada a l’estadi de Montjuïch. Va ser presidida pel president Francesc Macià. Desfilaren 8.000 escamots uniformats i amb insígnies en el pit. El Parlament de Catalunya va protestar davant Dencàs i Badía d’haver creat una organització de tipus feixista. A més els van acusar que era una organització d’aprenents del nazisme.

Els “escamots” es dedicaven a perseguir als homes de la FAI, de la CNT, i de les Joventuts Llibertàries. La seva missió era perseguir als feixistes, però no ho feien. A aquests primers els conduïen a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. Els treien la camisa i, cara a la paret, simulaven que els anaven a afusellar. Els disparaven un tir per sobre del cap. L’ostatge desconeixia on havia anat a parar la bala. Un dels còmplices de Badía llançava una petita pedra a l’esquena del detingut, simulant que l’impacta fallit els havia tocat en aquest lloc. Més d’un va caure desmaiat i fins i tot algun va perdre el cap davant de tal macabra actitud. Per això no és d’estranyar que, quan van poder, assassinessin a Miquel Badía. Així doncs, els “escamots” varen ser l’aparell repressiu d’Estat Català, el qual li serví al president Macià per a mantenir la pau social.

Els germans Badía vivien en el número 52 del carrer Muntaner de Barcelona. Era un 28 d’abril de 1936. A les 15.20 hores sortien de casa. Davant un home llegia un periòdic. En veure que els germans sortien del portal el va doblegar i els seguí per l’altra vorera. En el mateix carrer un vehicle Ford, amb matrícula B-39763, de color vermell, també comença a circular lentament. El testimoni de tot el que passà va ser el propietari del bar Bremen, que feia cantonada amb el carrer Consell de Cent. Segons després va escoltar cinc trets. Els germans Badía van caure morts en el número 38 del carrer Muntaner. Els assassins fugiren en el Ford de color vermell. Després de l’atemptat els seus cossos foren traslladats al dispensari del carrer Sepúlveda. La notícia va córrer com la pólvora. Anaren al dispensari Ventura Gassol i Carles Pi i Sunyer. El partit dels germans Badia, Estat Català, va acusar a la Generalitat d’aquelles morts. Segons aquest partit tot el món sabia que estaven amenaçats de mort, per la qual cosa els havia d’haver protegit. Malgrat la popularitat de Miquel Badía tenia molts enemics. És per això que ens hem de preguntar, qui els matà?

Moltes van ser les conjectures que es plantejaren en el seu moment. Uns atribuïren l’assassinat a una dona: Rosa Ballester, coneguda com a Roseta. Era la ex dona del polític Joan Duran. L’any 1934 va iniciar una relació sentimental amb Lluís Companys. Badía volia els favors de Roseta. Companys hauria eliminat al seu rival. Oficialment als germans Badia els varen assassinar membres de la FAI. Els seus noms eren: Justo Bueno Pérez, el que li va disparar tres trets a Miquel Badía; Luciano Ruano Segúndez, que li va disparar dos trets a Josep Badia; Vicente Torné Martín, que conduïa el Ford vermell; i José Martínez Ripoll, el que llegia el periòdic. Segons sembla un parent llunyà de Justo Bueno va ser torturat per Miquel Badia i aquest va  jurar que es venjaria.

L’enterrament dels germans Badia va ser una impressionant manifestació de dolor. La commoció era deguda al fet que fins aquell moment els pistolers de la CNT-FAI només havien assassinat a persones dels Sindicats Lliures o a membres de la dreta. Els Badía eren d’esquerres. Amb la qual cosa ja ningú podria viure tranquil.

Segons declaració de Justo Bueno va assassinar a Miquel Badia per ser enemic d’Espanya. Això és, per ser independentista català. Si bé és cert que els germans Badía foren assassinats l’any 1936, a Bueno no se’l va jutjar, en consell de guerra, fins el 14 de juliol de 1943. Una vegada acabada la guerra va viure a Barcelona i es va salvar de qualsevol represàlia a l’haver anat en contra de la República. La seva bona sort va acabar aquell any. Algú el va delatar i va explicar el que havia fet durant la guerra. Condemnat a mort, l’assabentat no va arribar fins el 24 de gener de 1944. El 10 de febrer de 1944 va ser afusellat en el Camp de la Bota de Barcelona. Amb la seva mort es tancava un període fosc protagonitzat per Miquel Badia, els “escamots” i Estat Català.

César Alcalá

Historiador

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.