Malcriats a Unió?

Mayo 03 15:13 2016 Print This Article
Bústia del Lector

Bústia del Lector

Vostè és un treballador de planta en una empresa que està francament malament. En públic, tota la competència empresarial propera, amb el suport d’uns mitjans de comunicació subvencionats i alhora regats amb publicitat institucional ben remunerada, no paren de titllar-la com una empresa “zombi” que cal expulsar del mercat. Tanmateix tota aquesta mateixa competència, en privat, només fan que conspirar amb l’objectiu de fer-se amb la patent del producte que fabrica. Estranya i curiosa paradoxa que finalment ha fet que vostè cregui en el producte que fabrica: si la nostra competència ens vol tant de mal, és que tenim encara molt potencial!!

Tanmateix avui, després d’unes jornades esgotadores de treball, quan ha anat a esmorzar abans dirigir-se a la feina, ha agafat el diari, i amb sorpresa ha vist que un dels seus directius apareix somrient amb el principal accionista de l’empresa competidora. Culleres! Si ahir encara jo estava a planta treballant i suant a les seves ordres! És el primer pensament que li ve al cap. Lamentablement no és el primer cas a l’empresa que un directiu que marxa no té el detall d’exposar-ho abans als treballadors que a la premsa.

Deixa el diari, paga l’esmorzar i se’n va a la feina a la recerca de més informació. Allà fa les primeres preguntes i li contesten que simplement llegeixi la carta que el directiu ha deixat aquest mateix matí, a primera hora, a la bústia de l’empresa quan només hi havia el vigilant nocturn. La llegeixo, i el motiu és que ja no s’entén amb els accionistes després d’estar 20 anys a la casa, i que per això plega.

En fi… després de 20 anys no s’entén amb els accionistes? Em pregunto ara qui ha estat el babau d’aquesta història tan llarga: si els accionistes o el mateix directiu. En tot cas les decisions que prenen totes les persones són respectables.

Tanmateix sí que és totalment menyspreable la manca d’educació. El que han fet tota aquesta colla de directius amb la seva forma d’actuar i la seva forma d’exterioritzar la seva decisió és riure’s dels treballadors de planta de la fàbrica que el vàrem ajudar a escalar posicions electorals, i és a nosaltres als qui finalment han fet mal i no als accionistes. En altres paraules, el missatge que ens ha donat és el següent: gràcies pencaires pel vostre esforç i haver-me ajudat a arribar on sóc… perquè ara en faré l’ús personal que consideri més adient.

En fi, potser ha estat el millor. Recordo el cas d’una empresa que va tallar “planificadament” el subministre a tots els seus clients més morosos. Aquest se’n van anar tots al final a la competència, i aquesta, amb els morosos que ja tenia i després amb els nous morosos arribats, la vàrem acabar enfonsant. Els malcriats que ens deixen, al final, seran útils a la nostra marca.

Jaume Balasch

Manresa

  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.