Arran Sallent, madureu i torneu a casa la mama

abril 26 17:24 2016 Print This Article
Arran Sallent va ocupar sis pisos el diumenge

Arran Sallent va ocupar sis pisos el diumenge

Mentre aquests diumenge estava repassant l’extracte bancari, per saber què he pagat, què em queda i què em vindrà quan comenci el mes de maig, llegeixo una noticia que m’ha posat els pels de punta. I és que un té una edat i ha certes coses que no compren. Un grup de joves, anomenats Arran Sallent, ha ocupat un pis.

Fins aquí podríem dir que la noticia no deixa de ser una de tantes però, es clar, no tot acaba aquí. Aquests joves d’Arran Sallent formen part de la CUP. Es a dir, son les joventuts de la CUP. Això no vol dir res o si. Un pot ser antisistema però sempre ha de tenir clar d’on be i on anirà. A la meva època hi havia hippys. Aquests anaven a l’Índia amb la Visa or dels pares. Passaven uns anys sent uns pollosos i, de tornada, es centraven. Avui en dia aquells pollosos son els directius que mouen el món.

Això marca el futur. Un pot ser un pollós amb classe o ser un “cutre”. I molts d’ells protesten davant del sistema establert perquè, en el fons son com aquells hippys. Dit d’un altre manera, formen part de famílies adinerades que ara els hi està bé fer el “cutre” i demà es posaran pantalons, americana, corbata i aniran a treballar a la fàbrica familiar o entraran a formar part d’un cert establishment molt elitista. I així no es fa una revolució.

Tornant al tema que ens ocupa. Aquests nois d’Arran van ocupar un bloc de 6 pisos al carrer Cos, número 3, de Sallent. Uns pisos que no estaven ocupats i que, des de diumenge hi ha 4 joves d’edats compreses entre els 20 i 30 anys. Diversos son els motius d’aquesta ocupació. Que aquests joves tenen uns sous baixos i que els lloguers son molt alts. També enlairen la bandera de cap jove sense sostre.

Bé, després del que he explicat hi ha moltes matisacions. En primer lloc els joves d’aquesta edat tenen el sou que poden tenir. En primer lloc perquè molts encara estan estudiant i, en segon lloc, perquè la seva experiència laboral es molt baixa. Diuen que cap jove sense sostre. I jo em pregunto: no tenen casa? Perquè si la tenen ja no estan sense sostre. Els seus pares els recolliran.

Es clar! Algú em pot dir que volen independitzar-se. No només d’Espanya sinó de la llar familiar. Jo diria que volen tocar el que no sona. Nosaltres, quan érem joves, ens varem esforçar molt per poder arribar aquí. I no varem ocupar res. Varem lluitar i en varem treure les castanyes del foc. Tots volíem sortir de la llar familiar.

En aquest punt crec que el que ells volen es sortir de casa sense cap tipus d’esforç. Com que sóc un pollós i guapo tinc dret a tenir una llar. I s’equivoquen. No son tant guapos, ni tenen aquest dret. Un es guanya, amb l’esforç qualsevol dret. Mai a la força perquè, quan es fa servir, es perd tota la raó.

I no acabem aquí. Com que son antisistema no els hi agraden els bancs. Els diners sota la rajola, com els besavis. Ara bé, quan necessitin en un futur un crèdit aniran al banc. Ara, pel contrari, ocupen un bloc que es propietat del BBVA. Es clar, com que els bancs son rics els hi podem robar. Es més, tenim el dret i el deure de robar als bancs. Com Robin Hood. Quins collons! Amb perdó.

Aquest nois no saben que els diners son de tots i que si un bloc està desocupat vol dir que hi ha persones o empreses que ho han perdut tot. Diuen que a Sallent hi ha 250 habitatges buits propietat dels bancs. Doncs bé, potser hi ha moltes persones que han perdut la seva llar, empreses que s’han anat a noris, i que la crisis ha fet molt mal a moltes persones. I ara venen aquests vailets a tocar el que no sona.

I, per si no hi havia prou, la parlamentaria de la CUP, la Gabriel, després de veure Bob Esponja, els hi dona la raó. Una persona que els hi diu a les dones com i de quina manera han de regular la seva menstruació, poc té a dir sobre aquest cas. Es un tema massa brut.

Mentre mirava l’extracte bancari he vist que aquest més m’han cobrat 600 euros de lloguer. Es clar, la primera idea es tornar el rebut i tornar-me en ocupa de la meva casa. Com que un té una edat pensa que això es una bestiesa. Tampoc un no té edat per fer bogeries. Seguirem pagant el lloguer.

Pel que fa als de Sallent, un els i té que dir el següent. Que s’ho facin mirar. Si tots ells volen un país independent es tenen que posar les piles. Ningú mai els i regalarà res. Ni sota el domini d’Espanya ni davant una Catalunya independent. Un es té que esforçar sempre i deixar de tocar els bemolls. No serveix de res, perquè el món està ja estructurat i menysprea els antisistema, i la seva bretolada ja no fa ni gràcia. Lluiteu pel vostre futur. Sigueu homes de be. I deixeu-vos de tonteries que no van enlloc. Perquè si tothom fes el mateix el món seria ingovernable. Arran i la CUP volen un món ingovernable, però nosaltres no els hi permetrem que ho aconsegueixin. Deixeu-vos de cutrades i, per favor, sigueu homes de bé.

 

Joan Fornells Barnils

Periodista

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

4 Comments

  1. Mal d'ulls
    abril 27, 09:15 #1 Mal d'ulls

    No hi ha correctors en aquesta revista?

    Reply to this comment
  2. Vicenç
    abril 27, 09:41 #2 Vicenç

    Potser que primer aprenguis a escriure. De tot cor hi ha certes errades, més enllà del contingut, que fa vergonyeta. No discutiré el contingut ja que és un discurs suat, on abunden els llocs comuns i la manca d’esperit realment crític. Aixeca els útils de l’extracte del banc i mira el que t’envolta. Et dius Barnils i t’anomenes periodista, tot un despropòsit, sembla una broma pesada.

    Reply to this comment
  3. Anònim
    abril 27, 10:56 #3 Anònim

    Independentment del teu posicionament, per penjar un article de cara al públic estaria bé que no existissin faltes d’ortografia (per favor quin mal d’ulls)

    Reply to this comment
  4. Josep Maria Sarlat
    abril 27, 18:31 #4 Josep Maria Sarlat

    Sisplau, això no és rigorós. Com té la indecència aquest bon home de dir-se periodista? On ha contrastat l’afirmació per la qual tots els i les joves d’Arran són fills de famílies benestants? Aquest trist escrit és una sartra d’impromperis que farien udolar de plaer a Margaret Thatcher i no entenc què fa publicat en un portal d’informació digital, perquè entenc que en democràcia, si els mitjans volen publicar opinions, aquestes han de ser, com a mínim amb dades i contrastades.

    Reply to this comment

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.