Procés, inversions i desindustrialització

Abril 25 15:41 2016 Print This Article
Xavier Capelles

Xavier Capelles

Generalment crec que podem donar per fet que tota empresa, fons d’inversió o corporació, davant d’una hipotètica inversió en territori estranger, procura analitzar prèviament l’estabilitat política del país en qüestió. En aquest sentit quan la coneguda gestora d’inversions BlackRock, com accionista de l’empresa Tibet Water Resources Holdings Ltd,  inverteix en plantes de processament d’aigua envasada en el Tibet per abastir el mercat xinès, o quan la cadena de menjar nord-americana Kentucky Fried Chicken (KFC) ha obert tot just en el mes de gener, el seu  primer establiment en la ciutat de Lhasa, capital del Tibet, o quan fins i tot la cadena de cafeteries Hard Rock – la mateixa que s’ha interessat per  “Barcelona World” de Vila-seca i Salou- ha manifestat que el Tibet està en els seus horitzons d’expansió, podem albirar d’entrada, que tots elles han analitzat els efectes polítics del moviment independentista tibetà, i que han valorat també, l’alta improbabilitat que l’actual “status quo” del Tibet quedi alterat de forma substantiva.

Pel que fa concretament a Catalunya,  recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la dada d’inversions estrangeres corresponent al primer semestre de 2015 en relació a l’any anterior. Els motius d’alegria són imponents: les inversions estrangeres s’han incrementat en una xifra record del 240 per cent! Sens dubte és una prova palmària que el procés català de desconnexió no esporugueix gents ni mica als inversors foranis. Tanmateix resultaria interessant saber el per què. En aquest sentit no podem més que especular davant el seu silenci. Potser la reflexió feta en el cas del Tibet ens pot donar alguna pista també en el cas català.

Però no és aquesta la reflexió que vull abordar aquí, sinó concentrar el focus sobre la tipologia de les inversions realitzades. Efectivament un cop anem espigant el perfil econòmic de cadascuna d’elles, ens adonem que gran part pivoten en el sector immobiliari. Dels 1.444 milions d’euros d’increment d’inversió, una important quantitat de 714 milions, casi la meitat, han estat directament relacionades amb inversions immobiliàries i en el sector construcció, segurament a la recerca dels deprimits preus del patrimoni immobiliari català. Per altra banda, uns altres 324 milions d’euros estan relacionades amb el sector del transport, dels magatzems  i del gran comerç, fet que es tradueix igualment, d’una manera o altra, en més inversió immobiliària.

És a dir, el 72 per cent de l’increment de la inversió ha estat relacionada directament o indirectament amb actius immobiliaris. Aquest fet és important de retenir considerant que un dels indicis de terciarització de tota economia, és a dir, de la seva progressiva desindustrialització vers una economia de serveis, és l’increment d’un sector immobiliari que ha d’acollir tant als múltiples serveis que es preveuen, com als múltiples consumidors que els utilitzaran.

Aquesta tendència inversora pot presagiar que l’economia catalana es comença ja a visualitzar arreu, més com una economia de consum i turisme que en una economia d’investigació,  fabricació i producció, que són les activitats que veritablement sustenten la riquesa de les nacions i que fins ara, han configurat la nostra tradició econòmica.

Un possible signe d’aquesta deriva el podem trobar també en el darrer índex de Competitivitat Regional (ICR) publicat en l’any 2013, que elabora la Comissió Europea amb la pretensió de monitoritzar el ranking de competitivitat de les 262 regions més pròsperes d’Europa. Pel que fa a la posició de Catalunya en l’any 2010 ocupava el lloc 94, començant pel número ú que ostentava la regió d’Utrecht (Holanda). Tanmateix en el 2013 estem ocupant el lloc 142, clarament per sota la mitja de l’índex.

El món està evolucionant vertiginosament, tant per la imparable globalització, com pel fenomen afegit de la gran recessió, que esperona encara més la rapidesa dels canvis estructurals. Els catalans per causa dels independentistes ens hem concentrant a fons, única i exclusivament, en els problemes  que ens genera solament Madrid, i no ens adonem que vivim en un entorn que vas més enllà d’aquest problema, on perdre una sola pistonada ens pot relegar a llocs cada cop més inferiors en la cursa econòmica.

Xavier Capelles López

Advocat

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.