Omells de Na Gaia i Joan Majó

abril 19 15:37 2016 Print This Article

cesar2Si bé la setmana passada varem enraonar del Palacio de las Misiones, aquesta setmana ens referirem a un altre camp de treball del SIM anomenat Omells de Na Gaia pel fet que explicarem més endavant.

Aquest camp de treball era conegut com a número 3 i estava a Lleida. Va ser inaugurat durant la primavera de 1938. En aquest camp van anar presoners molt diversos: capellans; membres del POUM, CNT, FAI, Juventuts Llibertàries; homosexual; desertors; pròfugs; advocats; metges; farmacèutics; empleats de banca; pagesos; artistes; obrers industrial; entre d’altres. La millor manera de conèixer la vida quotidiana d’aquest camp de treball es a través de les persones que allà van estar i van sobreviure. Per això s’ha escollit el testimoni de tres persones.

El primer, Lluís Anglada Font, era natural de Mataró. Sobre Omells de Na Gaia comenta que quan va arribar hi havia entre 800 i 1.000 presoners. En el moment de ser tancat el camp només quedaven uns 200 presoners. La gent moria per esgotament, desnutrició i malalties. Alguns presoners van morir com a conseqüència de les nafres que els provocava l’exposició al sol durant tantes hores. Com que estaven tan prims, les nafres acabaven amb la vida dels presos. L’alimentació era mínima: un tros de pa, un grapat de pèsols o llentilles i aigua. Treballaven, de sol a sol, cavant rases que després no van servir per res. Amb referència a l’aigua explica el procediment per a poder-se-la beure. Abans de tirar-la en el got, havien de posar un mocador sobre ell i abocar l’aigua damunt del mateix. En el moment de traspassar l’aigua el mocador, deixava sobre la superfície els cucs que havia a l’interior del recipient. D’aquesta manera l’aigua podia beure’s en unes condicions, entre cometes, potables. Dormien en porxos, on les puces, literalment, els hi menjaven vius.

El segon testimoni es del badaloní Mateu Mensión. El testimoni es en tercera persona perquè, malgrat havien passat més de seixanta anys, tenia encara por de possibles represàlies. Sobre aquest camp explica el següent: “Conduïts a la presó Model, durant una estada de sis mesos i des d’allà al camp de treball número 3 d’Omells de Na Gaia, viatge efectuat amb tren. Van sortir de l’estació del Nord en la que ja van assassinar a un dels detinguts perquè es va atrevir a treure el cap per la finestra del vagó. Cervera com a final del trajecte. Allà els van instal·lar a l’Església Major, on van romandre tres dies sense menjar, amuntonats dintre de la nau, no cal dir sense cap facilitat per dur a terme les seves necessitats fisiològiques, amb tots els inconvenients repugnants de la mínima realitat antihigiènica. Des d’allà, a peu, es van dirigir al Molí d’Omells, situat a uns trenta quilòmetres en línia recta, on es va esdevenir una de les etapes més punyents dels episodis que estem descrivint. El contingent total dels castigats passava dels vuit-cents, dels quals uns tres-cents van anar desapareixent a poc a poc i per sempre, especialment per la cruesa del tracte al que eren sotmesos. Des d’un principi el que actuava de director va fer una crida per a separar els que es van atrevir a al·legar problemes de salut, ja que els havien convidat que així ho fessin, amb un resultat total d’uns trenta disminuïts, malalts i vells, que van quedar convenientment apartats, van incloure també un metge, que per sarcasme en lloc de sanador, serví per a augmentar en un més el grup abans esmentat. Llur destinació, contemplat per tot el contingent de presoners, talment com si fossin reus perillosos, va ser l’afusellament de tots ells. Senzillament, preveient que no podrien treure cap profit ni rendiment, van optar pel procediment més expeditiu, suprimir-los i fora entrebancs. Entre els assassinats un notari, excel·lent persona i conegut del nostre protagonista, a més un jove de la seva edat i resident en el seu mateix poble, Badalona. La seva mort la descrivim a continuació: havia demanat permís per a realitzar les seves necessitats, el van matar a trets, per l’esquena, en iniciar el desplaçament concedit, amb l’excusa que intentava escapar-se. Era una estratagema sovint emprada per amagar els seus dolents instints.

El treball en el camp estava organitzat a força de parelles, un amb pic i l’altre amb la pala, per construir trinxeres, el nostre protagonista va tenir la sort d’aparellar-se amb un company de camp, que treballava de pastisser a la ciutat, un noi molt fort, ferm i bo, que benèvolament es va oferir i ho feia, realitzant la tasca enutjosa que sobrepassava les facultats del nostre protagonista. A remarcar també que quant el batalló executava desplaçaments, per a anar i venir de la tasca, la formació era a força de rengles de cinc persones, seriosament alertades i així succeïa, que en cas d’algun intent de fugida, cosa molt difícil ja que el número de guardians era superior al dels castigats, passaven per les armes (assassinar) a tots els restants quatre de la fila, juntament amb tots els components de la fila del davant i la de la darrera o sigui un total de catorze. Era un dels tants detalls ‘deliciosos’ que acompanyava el sobreviure d’uns desgraciats tractats pitjor que les bèsties”.

El tercer testimoni es el de Josep Maria Abelló: “La vida en les condicions del camp número 3 portava a la deshumanització Privava l’egoisme i, per damunt de tot, el desig de salvar la vida,moltes vegades a costa del que fos. Els presos no podien fiar-se gairebé de ningú. La presència de companys d’ideologia antagònica feien augmentar la desconfiança. La manca de menjar, les malalties -hi hagué tifus i disenteria-, la falta de forces, la brutícia, la incomunicació,etc., portaven molta gent fins al límit de la desesperació. No es veia el final d’aquell calvari i hom pressentia el pitjor. Recordo que, en una ocasió, un dels presoners, totalment fora de si, injuriava la seva mateixa mare recriminant-li que no l’hagués escanyat al moment de néixer”.

Aquests no van ser els únics que van passar per Omells de Na Gaia. Hi ha un cas que es interessant donar a conèixer. L’1 de gener del 1939, poc abans de ser alliberada per les tropes nacionals Lleida, va ser assassinat a Clariana de Cardaner, pel Batalló Disciplinari número 5, Joan Cruzate i Espiell. Qui era? Era fill de Trinitat Cruzate i Granzner, metge forense i president de la Creu Roja a Mataró. Aquest senyor, en assabentar-se de la mort del seu fill, va anar amb una representació de la Creu Roja per a saber que havia passat. Després d’interrogar a diversos presoners d’Omells de Na Gaia, se’n va anar com havia tornat. Es a dir, sense esbrinar la veritat. Els presoners tenien por de dir la veritat, perquè sabien que l’endemà rebrien el mateix tracte que Joan Cruzate.

Un altre germà d’en Joan, Josep Maria Cruzate Espiell, va morir el 7 de desembre de 2014, als 99 anys. Era general d’aviacióCaballero Mutilado Permanente en activo de servicio, i darrer pilot viu de l’Escuadrilla Azul. Va ser pilot del Junker-52 d’enllaç de la Cuarta Escuadrilla.

Per què ens interessa la mort den Joan Cruzet tenint en compte que a Omells de Na Gaia van morir centenars de persones? Com es desprèn del que hem dit la família Cruzate era de dretes. Quan en Trinitat Cruzate va morir en el mes de març de 1963, als 86 anys, la seva esquela va aparèixer al diari ABC. No podem dir que fossin dubtosos. El senyor Cruzate va tenir també una filla anomenada Maria del Roser Cruzate i Espiell. Ella es va casar amb Francesc de Borja Majó i Coll. Un dels seus fills va néixer pocs mesos després de la mort d’en Joan. Potser per això li van posar per nom Joan Majó i Cruzate. El que avui en dia es defineix com a separatista, va ser membre del PSC, alcalde de Mataró, ministre d’Indústria i Energia, membre del Comité Organitzador del Jocs Olimpics, president de la Fundació Ernest Lluch, vicepresident del Cercle pel Coneixament i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts  de Barcelona. Es curiós com una persona amb aquest antecedents pot esdevenir afí a un pensament que es contrari a les seves arrels familiars.

César Alcalá

Historiador

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.