Estudiants de baix rendiment

febrero 25 16:50 2016 Print This Article
Ferran Riera

Ferran Riera

Fa escassament 10 dies l’OCDE va publicar l’informe  “Estudiants de baix rendiment: Per què es queden enrere i cóm ajudar-los a tenir èxit”.  Detallo breument algunes  dades i conclusions que s’extreuen d’aquest informe  i que es presentaven en l’article publicat a El Mundo el passat 10 de febrer:

  • A España el 25% dels estudiants de 15 anys es troben dins d’un cercle viciós de desmotivació i males notes que els porta a l’abandonament prematur del sistema escolar.
  • Els estudiants procedents de famílies socioeconòmicament desfavorides presenten baix rendiment en matemàtiques en un 40%. Aquest percentatge disminueix fins el 8% quan es tracta d’alumnes procedents de famílies mitges i acomodades.
  • Ser dona, immigrant o viure a zones rurals incrementen aquests resultats negatius
  • Els estudiants a España tenen una menor probabilitat de treure males notes quan assisteixen a escoles concertades i socioeconòmicament afavorides. En concret tenen un 33% de probabilitat menor de treure baix rendiment que els estudiants que assisteixen a escoles públiques.
  • Els sistemes que distribueixen equitativament els recursos educatius i mostres majors nivells d’inclusió d’alumnes amb necessitats educatives especials presenten unes xifres menors de baix rendiment sense que apareixi un descens dels nivells d’excel·lència

Donant per bones aquestes dades no cal ser un geni per concloure de nou  que el panorama educatiu al nostre país es desolador.  Que a questes alçades 1 de cada 4 alumnes de 15 anys es quedi fora del sistema educatiu és un suïcidi col·lectiu que no ens podem permetre en aquest occident  que no aixeca el cap , enfonsant com està , en crisis de tota mena: econòmica, de valors, d’identitat…. tot això en un país en què la distància entre les classes acomodades i les que viuen en risc de l’exclusió social es fa cada cop més gran i en el que, sempre segons el mateix informe, l’educació no està complint la funció esperable de correctora de les desigualtats socials.

Així les coses, per l’administració hauria de ser prioritari prendre iniciatives que facin front a aquesta situació. En educació el temps perdut és temps lliurat a la ignorància i les feres que destrueixen la ciutat comuna.

Ens cal un acord gegant i estable. Un consens que ens permeti a tots remar en la mateixa direcció sense oblidar que, en els mars  d’aigües  turbulentes,  les galeres impulsades per esclaus sempre han estat menys ràpides i segures que les naus impulsades i governades per homes lliures que sumen els seus esforços per fer la travessa, tempestes i sirenes incloses,  perseguint un ideal.

I és que segurament és cert que la capacitat de recuperar els alumnes que es troben més lluny que la resta de l’èxit educatiu i l’equitat que desitgem per a tota la societat requereixen d’una millor redistribució dels recursos educatius, tant cert com els criteris per aquesta redistribució han de respectar i potenciar  una llibertat de proposta i d’elecció educativa. Les persones que pertanyen a les classes desfavorides, els que viuen en els marges i els que corren el perill d’una vida asfixiada per la pobresa (sigui quina sigui l’expressió d’aquesta) necessiten, més que un rasclet que ho anivelli tot per igual,  homes que puguin escollir anar-los a trobar  i donar–los lliurement el seu temps i  el seu saber.  Per sort el nostre poble n’està ple d’exemples i testimonis d’aquesta elecció que, allí on s’ha donat,  ha significat la construcció d’espais de verdadera promoció humana.

Ferran Riera

Professor i Enginyer Tecnic en Telecomunicacions

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.